En un temps tan remogut, com el nostre, es multipliquen
copiosament els grans temes per al debat. N'hi ha que rapinyen amb
perseverància la nostra pell en els llocs més sensibles.
El títol que encapçala aquest escrit n'és un bon exemple i
proposa en forma abundant un material per a la reflexió que "amb
sobrada raó" sembla excessiu per ser tractat en el breu espai d'un
article periodístic.
Efectivament, cadascun dels punts assenyalats en el rètol
introductori no solament dóna per a moltes fulls, sinó que també
comporta uns continguts que poden ferir irremissiblement l'ànim de
qualsevol lector, atesa la seva radical importància i la seva aspra
cruesa alhora.
En veritat, tot allò que es presenta davant el món com a
realitat única "parlam del pensament únic" en principi està exposat
a qualsevol casta de sospites. És així com el pensament únic o
pensament neolliberal fa la impressió d'amagar, sota forts
sentiments teòrics de llibertat, tota una ideologia amb clars
caràcters de dominació globalitzadora.
Des de l'enfonsament del sistema comunista, simbolitzat
històricament amb la caiguda del mur de Berlín, l'economia
capitalista superlliberal de mercats, mundialment oberts i sense
cap frontera, ha perdut el seu contrapès natural i ha escapat a
tota forma de control, intentant crear un nou tipus de societat
caracteritzada per la indiscutible unicitat de vies econòmiques i
polítiques, en el marc d'una força globalitzadora i d'una ideologia
tancada.
Aquesta economia de mercat, que s'ha tornat exageradament
salvatge en la seva dinàmica aforística de recerca de beneficis, ha
obert un alarmant procés d'exclusió, de desigualtats i de
multiplicació de desordres financers i monetaris.
Però les tres qüestions de més fort calat, segons el meu parer,
presentades a la societat actual pel pensament únic, poden ser
concretades en la forma següent: S'ha perdut l'interès general per
part dels membres de la societat, una volta que la unicitat de
pensament econòmic i polític ha esvaït d'arrel totes les formes
d'antinòmies, que serien capaces, per elles totes soles, d'obrir el
món a la discussió civilitzada i lliure, i de trobar fórmules
comunament assumibles amb vista a una vivència d'humana
solidaritat.
L'agenda d'assumptes, que s'haurien de tractar en el fòrum de la
humanitat sencera, es troba sempre en les mateixes i úniques mans,
per la qual cosa la solució als problemes, que reclamen un
tractament prioritari, no arriben a colmar les expectatives dels
més desvalguts, donat que l'ordre del dia és redactat sempre pels
dominadors de torn.
La defensa sistemàtica de l'estatus quo i la pretensió eufòrica
de tenir el millor dels móns possibles no deixa lloc a l'esperança
d'una millora en un sentit més diversificat i plural.
I aquí entre amb redoblada força el nostre segon punt. Una
societat es torna irresponsable i inconscient, quan es troba
mancada de la natural possibilitat d'elegir justament les
preferències de les seves formes de vida. Com a resposta a aquesta
situació es crea, en el seu entorn, un esperit d'època feble i
incapaç de suportar deures i compromisos seriosos a l'hora de
bastir un món millor per a tothom. És llavors, quan neix l'ètica
indolora que, en lloc de reestablir el sentit del treball, de
l'esforç i de l'entusiasme, propi de l'existència humana, orientada
cap a la mútua correspondència fraternal, dóna peu al predomini de
l'alliberament dels deures i a la superació passiva de tota
disciplina ètica que proposi regles de joc morals.
Un tercer punt pretén aquí ser corrector de les dues posicions
anteriors: la del pensament únic i l'ètica dèbil. Es tracta del
projecte d'una ètica mundial com a tesi defensora d'un tarannà ètic
fonamental que s'hauria d'adoptar davant la realitat persistent
d'un món únic, fortament globalitzador i èticament afeblit. Un món
embeneitat per la unicitat de visió de la realitat, se sent, més
que mai, necessitat d'una orientació en tots els aspectes de la
vida. Existeix la ferma convicció que si no s'aconsegueix un
programa ètic universal aplicable als representants de la política,
de l'economia i de les finances, qualsevol exigència moral
saludable per a tota la humanitat, caurà a la cuneta indesitjable
de la buidor.
Pensament únic, ètica dèbil i ètica mundial, vet ací un triple
tema que dóna molt per pensar. I per actuar.
Guillem Muntaner. Filòsof.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.