És obvi que no hi pot haver planificació territorial, ni turística, sense un disseny aeroportuari. Ni les directrius d'ordenació del territori ni la llei de turisme sembla que no podran aconseguir el seu vertader objectiu si no van acompanyades d'un control sobre ports i aeroports. Fins ara a les Illes Balears s'ha viscut en una espiral sense sortida, s'ha intentat captar el nombre màxim de turistes tot associant el nombre d'entrades a la quantitat de divises, però a penes no s'ha incidit en la qualitat ni en la planificació. Ara, després de deu anys de creixement a un ritme desproporcionat, comença a haver-hi consens sobre que les Balears no poden continuar assumint els índexs poblacionals que han resistit fins ara. El llistó demogràfic de residents s'ha d'estabilitzar a curt termini, de la mateixa manera que s'han de fixar les quantitats de turistes que es poden rebre per mantenir la qualitat d'oferta i la qualitat de vida dels residents. Perquè això sigui possible, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de reivindicar el control sobre els tres aeroports i els diferents ports de les Illes, per tal de racionalitzar unes entrades cada cop més desproporcionades i col·lapsants. Si l'objectiu illenc és, a curt termini, millorar la infraestructura turística, augmentar la qualitat de l'oferta i mantenir una política mediambiental, tot plegat seria incoherent si no es fes una política de captació racional i a mida del nostre espai, encara que mesures d'aquesta casta tenguin un cost elevat.