Els mitjans de comunicació han trigat molt a fer-se'n ressò,
però finalment la notícia ha transcendit: el Consejo General del
Poder Judicial ha expedientat deu jutges bascs i sis jutges
catalans per signar un article en què demanen que es doni
compliment a la llei penitenciària en matèria d'aproximació de
presos. Els jutges vénen a dir que les lleis són expressió de la
voluntat d'una majoria democràtica, i que són de compliment
obligatori al marge de consideracions polítiques. Si una llei es fa
vella, o resulta incompatible amb l'exercici d'un dret democràtic,
cal canviar-la i fer-ne una de nova, però no es pot deixar de
complir. Es tracta de constatacions jurídiques neutres i
elementals; bo i així, han molestat moltíssim una cúpula judicial
massa ideologitzada i també massa vinculada al poder executiu.
L'expedient que ha caigut sobre aquests setze (sí, setze) jutges
coincideix en el temps amb la càrrega de la Policia Nacional a la
Universitat Autònoma de Barcelona. Em sembla inevitable relacionar
una cosa amb l'altra, perquè totes dues fan la mateixa ferum de
retrocés democràtic. Fa esgarrifances que un jutge sigui
expedientat i aïllat socialment (alguns d'aquests jutges els han
foragitat de les candidatures per ascendir en l'escalafó judicial)
per dir públicament que les lleis s'han de complir; com fa
esgarrifances veure un estol de policies que apallissen estudiants
dins la universitat. Les dues estampes són predemocràtiques.
Emperò, centrem-nos en els jutges i en el trasllat de presos.
De vegades, la lògica jurídica condueix a resolucions que costen
de casar amb el sentit comú. Per posar un cas, executar el
desnonament d'una àvia que viu sola en un pis de lloguer, i que
cobra una pensió de misèria, perquè fa quatre mesos que no paga el
que pertoca, pot ser una exigència inesquivable des del punt de
vista del Codi Civil, però repugna la consciècia de qualsevol
persona que no sigui un malnascut. En el cas que ens ocupa, però,
la lògica jurídica i el sentit comú coincideixen plenament: els
presos bascs s'han d'aproximar a ca seua perquè la llei ho
estableix així i, a més, perquè les circumstàncies polítiques que
justifiquen (?) la dispersió dels presos han canviat radicalment;
perquè mantenir la situació actual equival a sabotejar el procés de
pau a Euskadi, i perquè els presos polítics tenen els mateixos
drets que els presos socials.
Fa uns anys, la dispersió dels presos bascs per tota la
geografia de la pell de brau va demostrar que la cúpula de la
judicatura actuava al dictat del poder executiu "pobre
Montesquieu!". Ara, les reticències del Govern central a permetre
que s'apliqui la llei indiquen, per una banda, que el poder
judicial no ha guanyat, amb el canvi de govern, la independència
que caldria suposar-li; per altra banda, indiquen que l'Executiu
d'Aznar se sent més còmode instal·lat en una mena d'estat de guerra
que no pas fent via cap a una sortida dialogada i democràtica del
contenciós basc.
A pesar del que diuen els fabricants de por, la nova Euskal
Herria serà un país més lliure i adult, i precisament per això més
acollidor; un país de tots els que hi viuen i per a tots els que hi
viuen.
Joan Cabot Calçapeu.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.