És notòria l'absència de persones cultes i imparcials als actes culturals dels països més civilitzats. El ministeri i les diverses conselleries espanyoles de Cultura sempre solen assessorar-se o produir-se amb el concurs d'unes persones que, més que cultura, el que tenen és un gran sentit de la navegació política. Ja n'he parlat moltes vegades de la diferència que hi ha entre un polític escriptor i un escriptor polític. El primer cerca més el propi benefici que la veritat i el segón anteposa la veritat a qualsevol benefici personal. Aquesta podria ser la raó d'un absència que, com he dit, és ja massa notòria, dissortadament.