La voluntat d'ésser embullador

Senyor Josep Moll, el seu article «La voluntat d'ésser nació», aparegut a aquest diari dissabte passat, degué significar una pèrdua instantània de vots. La tècnica del seu discurs, consistent a voler demostrar una intel·ligència i seguretat davant tothom, des dels espanyolistes més rematats fins als que no creuen en l'actual conformació de l'Estat, va aconseguir uns objectius totalment contraris: una manca de credibilitat per part d'ambdues parts, amb l'afegitó de les persones ideològicament indiferents car aquestes tampoc no respecten la falsedat. Si el PSOE central no vol de cap de les maneres sentir a dir que Espanya és plurinacional "per això deneguen la nacionalitat de les Illes", ara vostè, senyor Moll, no faci de nin petit afirmant que l'assumpte no té cap importància; davant la derrota, no adopti la positura de voler creure i de voler fer creure que allò perdut és del tot intranscendent. Destacaré la frase resum del seu article: «la inclusió o no del terme 'nacionalitat' en el nostre Estatut no afegeix absolutament res a la nostra condició nacional». D'acord, molt bé, però jo li deman: i fa cap mal? Si no és així per què vostès no l'accepten? Vostè diu que, ja que som una nació "però vostè no s'atreveix a dir quina, no sigui cosa que encara el destitueixin", no importa que això consti als Estatuts; els seus arguments són com dir que, ja que sabem que la llengua que parlam nosaltres "amb nombroses excepcions dins el seu partit, dins els militars, etc." tant aquí com a València és la catalana, no és necessari que cap llei ho acrediti. Vostè lleva importància al fet "plenament franquista" que el seu partit no ens reconegui com una nació a l'Estatut; permeti que li recordi que aquest «llevar importància» ha estat des de sempre la tècnica més recurrent del PP de territori català davant temes de nacionalisme no espanyol.

Per una altra banda vostè afirma «Si la inclusió o no del terme 'nacionalitat' suposàs un augment del nostre nivell de sobirania, seria partidari de lluitar aferrissadament per aconseguir-ne la inclusió en el nostre Estatut». Però tot i aquesta fraseta tan emotiva, la realitat, Sr. Moll, és que el seu partit ha lluitat «aferrissadament» per aconseguir exactament allò contrari. Per tant, per favor, li deman que no intenti enganyar els ciutadans "entre ells jo.

El més fort de tot "des d'un punt de vista tècnic" és que la vostra afirmació revolucionària que acab de transcriure, és contradita en redó just a la mateixa línia: «els socialistes de Balears sempre hem defensat que no hi ha d'haver diferències de competències (és a dir, de sobirania) entre Comunitats Autònomes pel fet que siguin o no siguin nacionalitats».

Per tant, com a ciutadà i lector dels seus articles (sobretot, com deu estar notant, del darrer) li deman que abandoni l'ambigüitat i que contradigui, si cal, els altres però no a vostè mateix, sobretot que sigui valent i s'expliqui: vostè, què putes defensa, una de dues, a) la lluita a favor del terme «nacionalitat», si això ha de servir per obtenir més sobirania, o b) res de sobiranies ni nacionalitats ni punyetes. En altres paraules: a) un estat plurinacional o fins i tot diversos estats, o b) la unitat, grandesa i indivisibilitat d'Espanya, com indica quan posa al mateix nivell les nacions a les comunitats autònomes "acte que a la pràctica significa un favoritisme descarat i total amb la nació espanyola, i un ensorrament de totes les altres. Si no vol contestar ho entendré "de fet, tothom ho entendrà": es necessita coratge i permís per part del partit, el qual té tendència a callar mentre ofega.