Ara hem sabut que el nou conservatori superior de música està en condicions d'entrar en funcions quinze dies abans del termini previst. Al·leluia! Hi ha un antecedent, m'informa ma mare, relativament recent d'una obra pública finida abans del que estava previst: el pont per a vianants de sa Riera, que travessa el torrent des de l'alçada de la Policia Nacional. Seria totalment injust, per tant, no saludar amb l'èmfasi adient un anunci com el que ara s'ha fet, ja que, del contrari, és a dir, de les demores imperdonables en l'execució de les grans obres públiques, ja ni en parlam. No en parlam, entre altres coses, perquè els governants d'aquesta parcel·la de la vida pública posen call tot d'una que s'asseuen a la poltrona. Gestionar una política d'obres públiques deu ser altament gratificant, ja que de cap altra manera no s'explicaria que els gestors aguantin totes les malediccions que el poble en general, llevat de mitja dotzena de persones directament interessades en aquests afers, els dirigeix en silenci, però amb gran intensitat. No acabar unes obres en el termini previst i passar-se un cinquanta per cent "com a poc" del pressupost inicial són pràctiques ben assumides per la classe política "fins i tot sembla que hi hagués un entente cordiale entre governants i oposició. Què passa quan, al contrari, aquesta pràctica és greument transgredida i les obres finalitzen abans del previst? Ja sabem que això només passa quan tot comença a fer olor d'eleccions, però el cas és que molt adesiara passa. Aleshores se'ns desorienta, no sabem ben bé, de sobte, a quin país vivim. No estam avesats a una normalitat basada en la formalitat, en el compliment dels contractes. Deu ser per això que ens preguntam a veure si no és massa prest per afinar tant en les previsions. Quinze dies. I no se'ns podria dir, també, si seran exactes o si hi ha un més-menys d'ics hores? Aquest europeisme ens fa recelar. Quinze dies justs és un termini d'una precisió a la qual no estam acostumats. Fins dues o tres generacions després de l'inici de la formalitat com a norma, de ser reticent, en les nostres illes, a aquestes promeses. De tota manera, si el que amaguen és un voluntarisme, un eixelebrat desig de modificar la jurisprudència, benvingudes siguin. Encara que després el conservatori estigui en condicions precàries de ser inaugurat quinze dies després del que s'havia previst en un principi. Seria un èxit molt sonat.