El túnel de Sóller és, segurament, un dels negocis políticament i econòmicament més esguerrats. Sobre un projecte d'interès públic s'han fet tota casta de fraus, amb el consentiment i l'assentiment d'un sector de la societat illenca. El túnel és una obra privada d'ús social i públic, en la qual els usuaris estan al servei del negoci, enlloc del negoci al servei de l'interès comú. Tanmateix, després de deu anys en el qual el cas Túnel ha estat en boca de tots, la memòria no es perd tan fàcilment, tot i que vivim moments de desmemorització i de desmobilització galopants. Tots recordam que uns dels arguments utilitzats pel llavors president del Govern balear, avalador de la concessionària, eren els beneficis que s'atorgarien als residents a Sóller. Ara, després d'uns anys de funcionament, es pretén renegociar la supressió dels descomptes als residents, argumentant, sobretot, la precarietat dels beneficis i la impossibilitat de millorar la infraestructura. La situació del túnel ha estat permanentment patètica i ha esquitxat de valent la vida política illenca, però la crisi continua, gairebé al mateix ritme que persisteixen les divisions en el si del Partit Popular. En qualsevol cas, allò més lamentable és que després de la història que coneixem al final haguem de lamentar que els usuaris habituals, és a dir, els residents a la vall de Sóller, esdevenguin les víctimes propiciatòries d'aquest monstre sagrat que mai no sembla assaciat i que és incapaç de tenir cap casta de coherència.