Les estirades en el si de la Comissió Insular d'urbanisme sobre la manca d'adaptació al Pla d'ordenació de l'oferta turística demostra a les clares l'estranya manera de funcionar d'aquesta illa. Ara fa quasi una dècada, el Govern balear i el Parlament es passaren mesos i mesos discutint aquest pla, destinat a adaptar els ajuntaments a la realitat turística illenca. Doncs bé, quasi ningú no ha fet l'esforç d'adapació, i la conseqüència és que el propi PP i, fins i tot, els representants del Govern, es veren forçats a votar en contra de les disposicions del propi Govern per treure endavant un problema puntual, encara que important, de Manacor. I això és el que més preocupa. A les portes del transcendental debat sobre les directrius d'ordenació del territori veim com en aquesta terra cadascú va pel seu costat sense preocupar-se de les normes fetes per l'autogovern. I aquesta és, sens dubte, la més trista de les herències del canyellisme: es governava de cara a la galeria, però també des de la consciència de no «molestar» els ajuntaments i de no interferir amb els «compromisos» que aquests ajuntaments poguessin tenir amb particulars.

I és que així som i per això passa el que passa. Però darrere tot incompliment urbanístic hi ha un responsable polític.