Referents i Policia

Que un president de Govern realitzi una visita a una universitat entra dins la realitat quotidiana de la vida institucional. Que aquesta visita sigui aprofitada pels estudiants per fer explícites les seves reclamacions siguin polítiques, o simplement acadèmiques, és una cosa ben normal en una democràcia. Ara bé, que això desemboqui en una batalla entre policia i manifestants, que les forces de l'ordre utilitzin la força amb una alegria injustificable, que la resposta als crits siguin cops de porra és inacceptable; sobretot, si es fa amb el menyspreu que la televisió va palesar. La funció dels cossos de seguretat públics és, precisament, mantenir la seguretat pública. Els policies són professionals ensinistrats que només han d'actuar quan hi ha un bé jurídic (la vida, la integritat física, la propietat, l'ordre públic...) en perill o violat. La provocació no pot servir d'excusa per la resposta violenta, els agents estan obligats a saber resistir aquesta temptació, això és part de la seva feina: no actuar fins que sigui estrictament necessari. Evidentment, tot això és predicable si parlam dins un sistema de llibertats. Perquè, ja se sap, que a les dictadures o als règims totalitaris, a la funció enunciada s'hi afegeix la funció repressora, és a dir, la funció de lluitar contra les mostres o els grups contraris a la ideologia dominant i única defensable. De fet, fa vint anys aquesta era una funció ben present als cossos i forces de seguretat de l'Estat espanyol; el paper dels grisos estovant els defensors de la llibertat o dels drets nacionals dels pobles minoritzats és d'aquells records que encara perduren, tot i que no amb la contundència de què es varen fer mereixedors. És impresentable la tàctica adoptada pel govern del senyor Aznar, consistent a treure el fantasma del terrorisme etarra quan se'ls planteja un problema; com que la societat està sensibilitzada, contra la violència de baixa intensitat que se'n diu, que practiquen les organitzacions integrades dins el que s'anomena moviment de lliberació basc, es diu que hi havia escamots incontrolats de Jarrai (joventuts d'Herri Batasuna) i, aleshores, de sobte, l'actuació és proporcionada, és l'estratègia de treure pilotes fora.