En el llibre Els moviments literaris a les Balears (1840"1990) de Pere Rosselló (Documenta Balear, 1997) podem llegir en relació al franquisme i els nostres escriptors: «L'esclat de la Guerra Civil (1936) i la victòria de les tropes franquistes arreu de l'Estat (1939) suposen un tall brusc de totes els iniciatives anteriors i l'inici d'un període caracteritzat per la repressió i la persecució de la llengua i la cultura catalanes. A Mallorca tots els projectes normalitzadors d'abans de la guerra són desarticulats des del juliol de 1936, encara que durant el conflicte bèl·lic s'editin alguns llibres en català» (pàgina 39). I, més avall (pàg. 40), concretant l'efecte perniciós de la dictadura de la burgesia feixista sobre la nostra cultura, afegeix: «Així, les publicacions periòdiques, la novel·la, les traduccions d'obres estrangeres, els estudis i llibres d'investigació o les obres d'autors joves són vetats... Com a conseqüència, la literatura catalana ha de cercar altres vies alternatives: les edicions clandestines, les tertúlies (com les que tenien lloc en casa dels germans Massot o del poeta Guillem Colom)...».

Però malgrat aquesta dura realitat, malgrat l'evidència del salvatgisme anticatalà i antiesquerrà del feixisme, l'aportació dels escriptors a la lluita del nostre poble per la llibertat fou minsa, esquifida i ben misèrrima. Els escriptors del passat ens semblaven distants, massa allunyats de les esperances i dèries revolucionàries que ens dominaven. Alguns, col·laboradors actius en l'extermini del nostre poble en temps de la guerra "com els germans Villalonga", estaven a l'altra banda de la barricada i no era qüestió d'anar a demanar res a qui era còmplice actiu en la destrucció de la cultura catalana a Mallorca o en l'extermini físic de l'esquerra de les Illes. No ens hi aturàrem mai a encetar una conversa, a demanar-los res. Per nosaltres, escriptors com els germans Villalonga "Miguel i Lorenzo" eren l'antítesi del que consideràvem «intel·lectuals». El mateix podríem dir dels que no havien fet res per escurçar el període d'opressió del nostre poble.

I ja que parlam del paper nefast dels germans Villalonga en temps de la guerra "pel que fa a la nostra cultura", hem de recordar, com explica Josep Massot i Muntaner en el llibre Els escriptors i la guerra civil a les Illes Balears (vegeu pàg. 210) que: «Les noves autoritats mallorquines (a les quals donaven suport els germans Villalonga) no vacil·laren a l'hora d'actuar contra tot allò que fes olor d'esquerranisme i de separatisme. Clausuraren per reial decret totes les societats considerades dissolvents, entre les quals l'Associació per la Cultura de Mallorca "on col·laboraven mallorquinistes de dreta, de centre i d'esquerra", suprimiren les revistes culturals en català (La Nostra Terra, l'Almanac de les Lletres, el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana i el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, aquest darrer continuat més endavant en castellà) i tancaren a la presó "o dugueren directament a la cuneta" un bon nombre d'intel·lectuals suspectes, tant si escrivien en català com si ho feien en castellà.
D'altra banda, a partir del mes d'octubre de 1936 començaren les disposicions manant d'usar el castellà a l'escola i a la vida pública, que arribaren aviat a la vida privada amb les consignes 'Si eres español, habla español'». Aquesta és la Mallorca que ajudaven a bastir els germans Villalonga i els seus amics, assassins del poble mallorquí com els Barrado, el marquès de Zayas, el comte Rossi i tutti quanti!