No som d'aquells que pensin a priori que els fins justifiquen
els mitjans però sí que crec que, a vegades, un doiot, "figurable
en un lloc honorífic a una homologada antologia del nyarro" és
necessari per tal de reconduir un assumpte, evitar una tragèdia o
fer avançar, si és possible, el Coneixement Universal. En posaré un
exemple. Us imaginau què hauria estat de Sant Agustí si un bon dia,
caminant per la platja, esmaperdut, zombi per als amants del verb
planer, en el seu intent de comprendre i desxifrar el misteri de la
Santíssima Trinitat no s'hagués topat amb l'enviat de Déu?
Segurament les humanitats hi haurien perdut molt i la Ciutat de Déu
i totes aquelles coses que va pensar, dir i escriure no haurien
existit. Qui sap si hauria tornat boig? O hauria vehiculat la seva
frustració en accions tan esgarrifoses com tupar sa mare, violar
impúbers o vomitar eternament la seva diarrea mental, que també és
una bona creu!, sobre les plàcides converses dels amics que
enranden sobretaules frugals.
La Providència, en una acció profilàctica, va saber actuar
d'hora. Això sí, fent servir una acció ben doiuda. Disposant que el
venerable prohom topàs amb un infant que, tot i la seva suposada
manca de seny inherent a l'edat, feia unes coses ben estranyes:
intentava buidar amb una copinya tota l'aigua de la mar i abocar-la
dins un cocó que havia fet a la platja. (No calia ser aprenent de
filòsof per canar la dimensió disbarat). La resta de la història,
per consabuda, me l'estalvii.
Però eren altres temps, i la Providència anava generosa i els
angelets es delien per estirar les ales per la terra i mancaven
sants a les esglésies, no com ara que hi ha overbooking. Ara, si
res d'això no passa, com és que hi ha persones que s'entossudeixen
a dir dois comparables amb les accions del nin-àngel amb què topà
Sant Agustí? Voleu dir que es poden potenciar les modalitats
balears de la llengua catalana sense potenciar la llengua catalana?
Per què el Sr. Matas, quan, per exigències del guió, ha de
proclamar la unitat de la llengua catalana, ho fa sempre fent
l'afegitó que potenciaran les modalitats si, tanmateix, llavors no
fan ni una cosa ni l'altra? Quin sentit té salvar les modalitats si
perdem la llengua? Quin sentit té, que no sigui merament
arqueològic, salvar les anses si tanmateix perdem la gerra? Quina
és l'essència de la gerra? La substància, esser un recipient de
fang per treure aigua o emmagatzemar un líquid... I quines serien
les modalitats d'una gerra? Els accidents, si té quatre anses, si
les té més petites, si té el coll més curt, més llarg, etc. Si una
llengua existeix, si és una eina útil, com una gerra, de què ens
serveixen les modalitats, les anses de la gerra, si no és com a
elements merament decoratius i museístics? La tragèdia del cas és
que per a Matas i els seus, l'interès per la llengua, si hi arriba,
no passa d'aquí: un fòssil quasi esotèric.
Per acabar, us vull contar un fet que ens ha sorprès i que ha
estat, aquesta setmana la befa i l'escarni dels ensenyants vers
aquesta administració nostra tan pepera. No vull dir que sigui un
botó de mostra, però sí que són aquestes petites anècdotes que
configuren el tarannà i les prioritats dels qui ens governen. Hem
rebut, als centres d'ensenyament, una circular on se'ns informa del
canvi d'ubicació de l'oficina del Registre de la Conselleria
d'Educació. I ens ho comuniquen per tal d'estalviar-nos
«malalties». Quan ho vaig veure, la primera cosa que vaig pensar va
ser que molèsties en la modalitat matística de les modalitats
balears de la llengua catalana toca dir-se malalties. Gràcies.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.