No som d'aquells que pensin a priori que els fins justifiquen els mitjans però sí que crec que, a vegades, un doiot, "figurable en un lloc honorífic a una homologada antologia del nyarro" és necessari per tal de reconduir un assumpte, evitar una tragèdia o fer avançar, si és possible, el Coneixement Universal. En posaré un exemple. Us imaginau què hauria estat de Sant Agustí si un bon dia, caminant per la platja, esmaperdut, zombi per als amants del verb planer, en el seu intent de comprendre i desxifrar el misteri de la Santíssima Trinitat no s'hagués topat amb l'enviat de Déu? Segurament les humanitats hi haurien perdut molt i la Ciutat de Déu i totes aquelles coses que va pensar, dir i escriure no haurien existit. Qui sap si hauria tornat boig? O hauria vehiculat la seva frustració en accions tan esgarrifoses com tupar sa mare, violar impúbers o vomitar eternament la seva diarrea mental, que també és una bona creu!, sobre les plàcides converses dels amics que enranden sobretaules frugals.
La Providència, en una acció profilàctica, va saber actuar d'hora. Això sí, fent servir una acció ben doiuda. Disposant que el venerable prohom topàs amb un infant que, tot i la seva suposada manca de seny inherent a l'edat, feia unes coses ben estranyes: intentava buidar amb una copinya tota l'aigua de la mar i abocar-la dins un cocó que havia fet a la platja. (No calia ser aprenent de filòsof per canar la dimensió disbarat). La resta de la història, per consabuda, me l'estalvii.
Però eren altres temps, i la Providència anava generosa i els angelets es delien per estirar les ales per la terra i mancaven sants a les esglésies, no com ara que hi ha overbooking. Ara, si res d'això no passa, com és que hi ha persones que s'entossudeixen a dir dois comparables amb les accions del nin-àngel amb què topà Sant Agustí? Voleu dir que es poden potenciar les modalitats balears de la llengua catalana sense potenciar la llengua catalana? Per què el Sr. Matas, quan, per exigències del guió, ha de proclamar la unitat de la llengua catalana, ho fa sempre fent l'afegitó que potenciaran les modalitats si, tanmateix, llavors no fan ni una cosa ni l'altra? Quin sentit té salvar les modalitats si perdem la llengua? Quin sentit té, que no sigui merament arqueològic, salvar les anses si tanmateix perdem la gerra? Quina és l'essència de la gerra? La substància, esser un recipient de fang per treure aigua o emmagatzemar un líquid... I quines serien les modalitats d'una gerra? Els accidents, si té quatre anses, si les té més petites, si té el coll més curt, més llarg, etc. Si una llengua existeix, si és una eina útil, com una gerra, de què ens serveixen les modalitats, les anses de la gerra, si no és com a elements merament decoratius i museístics? La tragèdia del cas és que per a Matas i els seus, l'interès per la llengua, si hi arriba, no passa d'aquí: un fòssil quasi esotèric.
Per acabar, us vull contar un fet que ens ha sorprès i que ha estat, aquesta setmana la befa i l'escarni dels ensenyants vers aquesta administració nostra tan pepera. No vull dir que sigui un botó de mostra, però sí que són aquestes petites anècdotes que configuren el tarannà i les prioritats dels qui ens governen. Hem rebut, als centres d'ensenyament, una circular on se'ns informa del canvi d'ubicació de l'oficina del Registre de la Conselleria d'Educació. I ens ho comuniquen per tal d'estalviar-nos «malalties». Quan ho vaig veure, la primera cosa que vaig pensar va ser que molèsties en la modalitat matística de les modalitats balears de la llengua catalana toca dir-se malalties. Gràcies.
