No pens fer cap discurs antimonàrquic sobre cap monarquia
concreta; a més, està demostrat que el Rei és útil: com a mínim
serveix per entretenir la societat venint a Mallorca posant-se a
tret d'escopeta. Ja se sap, qui té una dimensió simbòlica s'arrisca
que proclamadors d'altres símbols se'l vulguin carregar, fa molts
de segles que la vida d'aquest tipus de persones va així.
Abans de continuar, la meva indignació m'obliga a denunciar els
responsables de màrqueting d'aquest diari, que no han acceptat la
meva petició "i això que ho he demanat somrient, però es veu que
somriure com un colló només serveix per guanyar eleccions"
d'incloure a l'edició d'avui un cassette o CD amb jo cantant per
tal d'exemplificar el meu escrit. En fi, allà ells si perden una
oportunitat de vendre el doble que l'Ultima Hora.
El fet és que si jo em pos a cantar, per exemple, «El Rei tenia
tres filles, / totes tres com una plata» (etc, etc, etc) l'auditori
que m'escolti emocionat tot d'una comprendrà que no em referesc al
Rei actual, bàsicament per dos motius "un de numèric i un
d'adjectival" que ara no és el moment d'especificar. Perquè aquesta
cançò ens duu directes al nostre Rei, al qual sempre hem tengut i
enyorat, el rei "moltes vegades sense identificació" de les lletres
de les cançons populars.
El romanç en qüestió ens ha arribat sobretot pel disc Vou
veri vou per no dormir de Biel Majoral que va sortir ara fa
(aprox.) un any, per la mateixa (aprox.) data del disc Blau com
el sol del Nou Romancer. Es tracta de dos àlbums (per qüestions
de bona educació parlaré del segon perquè és el dels individus més
joves) que es complementen encara que les seves diferències són tan
enormes com lògiques, que és com toca ser si tenim en compte que
per una banda estam davant un grup que comença a moure's "amb el
cap ben alt" dins el món de la música, i per una altra banda davant
un cantautor que fa un munt d'anys que s'esforça "aconseguint"ho"
per acostar-se de cada vegada més a l'essència del seu poble.
He tengut un poc l'oportunitat de seguir una mica la trajectòria
del Nou Romancer, des que varen començar cantant primer per bars i
cafès, i més tard també per escenaris a l'aire lliure, cançons
d'UC, del mateix Biel Majoral, de Maria del Mar Bonet i altres, tot
incorporant-ne progressivament de compostes o recopilades per ells.
Des d'un primer moment "us remet a uns quatre o cinc anys enrere"
ja cridaven l'atenció per la seva alta qualitat interpretativa, que
molts de cantautors "per rematadament vells que tornin" no arriben
a assolir mai. Ara, el seu CD, n'és la prova palpable perquè hi
trobam la netedat i la força de la veu de Pere Rado, i
l'expressivitat "tan apta per a romanços d'aquests que es basen en
un dramot" de la veu de Carles Llull, així com la coordinació
instrumental entre els altres membres del grup on s'hi veu una
recerca constant per trobar l'arranjament perfecte. Per a aquest
enregistrament han abandonat totes les seves versions d'altres
artistes, atrevint-se a formar un repertori on la majoria de les
cançons són compostes per ells.
Tenint en compte un factor que ja he assenyalat, la seva gran
capacitat interpretativa, personalment he trobat a faltar més
cançons d'origen popular "només n'hi ha tres". La seva línia
creativa pren un parell de camins diferents: per un costat trobam
un grupet de cançons que intenten seguir esquemes populars "només
tenc espai per destacar-ne dues: «La lluna i la dama» de Carles
Llull i «Sant Joan» de Pere Rado", per un altre costat un grupet
amb serioses influències la nova cançó, i finalment un tercer
grupet de cançons que tiren més cap a l'experimentació a partir de
cànons mediterranis. Això crec que fa evident que dins el grup hi
ha diverses personalitats musicals ben formades que xoquen entre
elles, i me deman quin serà el seu futur: si totes sobreviuran o si
les més sòlides apagaran les altres. Han embestit amb un CD gens
unitari, i això pot reflectir aquesta vacil·lació que tortura les
persones que es plantegen idees i estètiques. El que encara no em
quadra és que hagin quasi abandonat el seu mestre "els romanços
populars", tot interessant-se descaradament molt més en mostrar-nos
cançons seves, i que no incloguin cap cançó «de brega» "com s'usa
entre els transmissors de literatura popular.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.