Es podria dir que els Reis d'Orient han duit l'agricultura als consells insulars (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera), però aquesta operació podria avariar greument la imatge dels Reis. Tota l'oposició ha posat el crit en el cel, considerant que aquestes transferències estan molt mal dotades, que el Govern encarrega feina i es queda les popes. Es viu una situació ja ben coneguda en un altre nivell: les transferències de l'Estat a les comunitats solen arribar una mica depauperades, encara que si el govern central i l'autonòmic implicat són del mateix color procuren rentar els pedaços bruts en la més estricta intimitat familiar. Sigui com sigui, les enyorades transferències, que haurien de ser motiu de goig epifànic, sovint esdevenen un via crucis per a qui les rep. Seria interessant que algú que se n'entengui fes el recompte de tot allò "doblers, bàsicament" que es perd pel camí des del centre a la perifèria més local: per ventura arribaríem a conclusions ombrívoles respecte, no de l'essència i l'ideal d'autonomia, sinó del funcionament de les eines que feim servir per aplicar-la sobre el terreny. A l'agricultura d'aquest país no li falta res més, ara, que qualcú li escatimi les miserables partides que es destinaven a no accelerar la seva mort. Ara només faltaria que, mentre les transferències roden d'aquí cap allà, els pressupostos s'escanyolissin encara més. Però, sobretot, servidor crec que encara hi ha una cosa més greu, i és que a la pagesia ja hi hauran arribat, a hores d'ara, remors alarmistes, informacions extorsionades, de manera que la malfiança tradicional i ben fonamentada pot arribar al paroxisme. Acab de tenir una xerrada ocasional, de carrer, amb un amic que acaba d'heretar una de les finques més guapes de Mallorca, que compagina pla i muntanya, secà i reguiu, i l'he vist tan desanimat de cara al futur, i tan desorientat, que tot d'una he pensat com caurà damunt del seu esperit perplex la notícia de les transferències com a font de problemes polítics i burocràtics. Amb els pagesos no s'hi hauria de poder jugar, perquè tenen una paciència cabdalosa, però no infinita, i si la política es dedica a marejar-los s'ho podrien prendre malament. I amb raó de sant.