Els límits de la solidaritat

La construcció d'habitatges econòmics a l'Havana, finançats pel Consell de Mallorca, torna a posar sobre la taula un problema no resolt. El Govern balear destina el 0'7% del pressupost de la comunitat al Tercer Món i el Consell de Mallorca també du a terme polítiques concretes de solidaritat i finança projectes de cooperació. Durant anys, diferents col·lectius han lluitat perquè això passàs i, finalment, s'ha aconseguit, però ja som en condicions de fer una passa més. Ara, el debat se centra en les prioritats de les inversions i els ajuts al sud, en discutir i consensuar on i en què s'han de destinar aquests doblers públics, sobretot perquè no es dugui a terme «solidaritat perversa», desigual i mal enfocada. Els contribuents de les Balears volem ser solidaris i lluitam perquè les institucions públiques siguin els canalitzadors de la solidaritat pública, però també desitjam que aquesta es realitzi amb el màxim de transparència, perquè els doblers més mal invertits són aquells que serveixen una idea, però afavoreixen interessos particulars. Ningú no s'hauria de beneficiar mai de la solidaritat. Això que no toleram a les ONG, tot i ser privades, molt menys s'ha de consentir a les institucions públiques. Esperem, idò, que els projectes de l'Havana, siguin correctes, solidaris i eficaços, sense màcula.