Josep Melià Ques

I els nous votants què?

Josep Melià Ques04/01/99 0:00

Existeixen al panorama polític i mediàtic tant a nivell estatal com a nivell nacional, tota una sèrie de persones que dediquen part de la seva vida professional a fer anàlisis electorals, ja sigui d'uns resultats concrets, ja sigui d'enquestes d'intenció de vot, ja sigui de simples impressions i implicacions de fets que poden tenir una transcendència en futures eleccions. Tots els que escrivim de temes polítics, tard o d'hora, dedicam algun espai a aquest gènere. El problema és que ens costa bastant reconèixer que el punt de suport del que partim és molt més feble del que es pot desprendre de les cròniques. Pensam que una sentència dels tribunals i els titulars dels diaris conseqüents poden modificar el sentit del vot de molts de ciutadans. Pensam que una opinió contundent, o una proposta programàtica alternativa i enlluernadora pot fer que el senyor que fins ara ha donat suport a aquell partit, ara ho faci a aquella altra força. I aquesta és la feblesa de les nostres hipòtesis, perquè mirant els números concrets de cada campanya electoral ens adonam que els comportaments no canvien, la immensa majoria es manté fidel al que votà a les anteriors, i si a això hi afegim la compensació dels que s'escapen de cada llista per anar a l'altra i al contrari, arribam a la conclusió que el més interessat és fixar l'atenció en qüestions de participació i en allò que fan els nous electors, sector que seria una equivocació reduir als joves que adquireixen el dret a sufragi, ja que aquí també s'insireixen els nous empadronats, és adir, els migrants.

Prrecisament, sobre la participació, més concretament sobre la manca de participació, es fonamenta la tesi segons la qual els nacionalistes catalans i bascos poden guanyar les seves respectives eleccions. La campanya basca de 1999 es va convertir en una crida per aconseguir retallar l'abstenció amb la creença que això afavoriria els partits nacionalistes espanyols en detriment dels nacionalistes bascos. Tesis que si bé a la pràctica no s'ha demostrat tan encertada, almanco, té una certa lògica. Per participar en l'elecció del President o del Parlament d'un territori t'hi has de sentir vinculat, hi has de tenir un interès, òbviament legítim. Per tant, els que participen en eleccions espanyoles i no ho fan en autonòmiques, són ciutadans que senten poca relació cap a aquest àmbit, i es mouen en clau espanyola, cosa que marcaria el sentit del seu vot.

Ara bé, el fenomen que més transcendència pot tenir a les Illes Balears, no és tant la participació com els nous electors, i no els que s'hi incorporen per edat, sinó el dels trenta mil nous residents arribats en els darrers anys. Si abans constataven que existeixen ciutadans que fa bastant temps que viuen entre nosaltres, i encara no senten una vinculació cap a aquest país, ¿quin grau de vinculació poden sentir aquests nous residents?; segurament, gairebé nul. Aquest nou gruix de població amb quasi tota probabilitat, o passarà a l'abstencionisme (cosa que afavoreix els grans partits a causa del sistema electoral) o abans d'arribar ja té el seu vot definit, és a dir, es troba en clau espanyola. En definitiva, es miri per on es miri, el mallorquinisme polític té un nou obstacle a superar. És evident, que allò que es pot donar és un nou procés de compensació, que el nacionalisme guanyi noves adhesions, però que percentualment això passi inadvertit, és a dir, la corelació de forces es mantengui. La integració dels nous vinguts cada vegada és una feina més inajornable. El món oficial, l'escola, els mitjans de comunicació i l'ambient social són parcel·les necessàries per avançar en la normalització del país. I algunes d'aquestes parcel·les només són aprensibles des del poder polític pels únics que creuen en la conservació de la nostra identitat col·lectiva: els mallorquinistes, més enllà de sigles concretes. Els nous electors ho fan més difícil i més inajornable alhora. Esperem que no sigui un peix que es mossega la cua. Perquè els resultats poden quedar igual, però el procés de substitució cultural continuarà sense aturar-se.