En la mort de Xim Joy

Quan es mor algú, automàticament s'esvaeixen els seus vicis i mancances i cobren relleu les seves virtuts. També la memòria dels vius necessita un poc de pau. De tota manera, no sempre acudeixen a la nostra ment exemples abundants dels actes que definiren el finat com a bona persona. El cas de Xim Joy és tot un altre. Per més que tresquem per la memòria a la recerca de fets o actituds que ens en presentin una imatge negativa, qualsevol esforç en aquesta direcció resulta inútil. L'home que ara s'ha estavellat en un barranc sentia una passió contagiosa per tot allò que ens podia fer més feliços i més bons. El seu amor per la muntanya, la seva eterna aspiració a les altures és una imatge fàcil però exacta de la vida de Xim Joy. I el que realment el definiria és el seu afany per compartir les més nobles passions. Són molts els mallorquins als quals Xim Joy ensenyà a estimar la muntanya, però són tants o més els que amb ell han après que viure no s'ho paga si no és per fer camí de cap a ideals de justícia, de solidaritat.

Creia que la persona ha de complir en aquest món l'alta missió d'involucrar-se en els problemes del món, fent costat sempre al més dèbil, sobretot ajudant-lo en la conquesta de les eines que proporciona el coneixement. En aquesta tasca invertí molts esforços i moltes hores, sempre amb l'alegria guaitant"li en una mirada clara i intel·ligent. El recordarem així, entregat als altres, com si no coneixés altra forma de vida que donar-se. És ben segur que a tots els seus amics ens queda molta feina per fer just de tenir present el seu exemple. Però per ventura cap de nosaltres podrà assolir la seva passió per les altures ni ennoblir la vida com ell ho ha fet.