Dimecres a vespre vaig caure per les escales de ca nostra i em vaig fer mal a un peu, per la qual cosa he d'estar una setmana amb una cama embenada sense poder moure'm gaire. Ahir, però, vaig haver d'anar a Palma, a l'institut Ramon Llull perque faig el CAP i l'assistència hi és obligatòria. Quan vaig arribar, les escales d'entrada a l'edifici ja em varen parèixer un obstacle difícil, però vaig aconseguir pujar i vaig trobar unes altres escales per entrar a la planta de la consergeria. Vaig aconseguir pujar, molts estudiants es van oferir a ajudar-me, i quan vaig arribar a la consergeria vaig demanar si hi havia ascensor. No n'hi havia i vaig haver de pujar a peu, és a dir, amb les crossetes, posant tot el meu pes en els braços i el peu bo, que és l'esquerre. Havia d'anar al primer pis i al final d'un llarg passadís. Quan estava bona, ja em pareixia una mica enfora, però no us podeu imaginar el que em va costar arribar fins a l'aula i la por que tenia de baixar.
Escric aquesta carta perquè crec que és una injustícia que encara hi hagi centres que no reuneixen els requisits necessaris perquè qualsevol persona hi pugui accedir. Jo només he d'estar una setmana sense posar el peu a terra, però hi ha persones que van tota la vida en crossetes o cadira de rodes, i crec que avui dia ja s'haurien d'haver eliminat les barreres arquitectòniques de tots els edificis, especialment les dels centres educatius.
