Les barreres arquitectòniques

Dimecres a vespre vaig caure per les escales de ca nostra i em vaig fer mal a un peu, per la qual cosa he d'estar una setmana amb una cama embenada sense poder moure'm gaire. Ahir, però, vaig haver d'anar a Palma, a l'institut Ramon Llull perque faig el CAP i l'assistència hi és obligatòria. Quan vaig arribar, les escales d'entrada a l'edifici ja em varen parèixer un obstacle difícil, però vaig aconseguir pujar i vaig trobar unes altres escales per entrar a la planta de la consergeria. Vaig aconseguir pujar, molts estudiants es van oferir a ajudar-me, i quan vaig arribar a la consergeria vaig demanar si hi havia ascensor. No n'hi havia i vaig haver de pujar a peu, és a dir, amb les crossetes, posant tot el meu pes en els braços i el peu bo, que és l'esquerre. Havia d'anar al primer pis i al final d'un llarg passadís. Quan estava bona, ja em pareixia una mica enfora, però no us podeu imaginar el que em va costar arribar fins a l'aula i la por que tenia de baixar.