Una vegada més la insultant prepotència dels Estats Unitis ens
deixa novament perplexos, i demostra fins on és capaç d'arribar la
irracionalitat.
El poble iraquià du uns deu anys sofrint un bloqueig inhumà, amb
el propòsit d'enderrocar Saddam Hussein, o almenys que els seus
seguidors fanàntics desisteixin en el suport al dictador. Des
d'aquí volem felicitar aquesta estratègia, perquè està donant els
seus resultats, almenys en les generacions esdevenidores, ja que es
conten moltes (sempre massa) morts de nins per malnutrició i manca
d'atenció sanitària. Mentre el diví Saddam viu en l'opulència i el
luxe.
Però tot allò que ha passat aquests darrers dies ha estat
«l'inri» d'unes ments retorçudes que, amb arguments absurds,
amaguen interessos obscurs.
Les grotesques explicacions tant de Bill Clinton com de Tony
Blair no ens inspiren més que una ràbia tremenda continguda i una
preocupació enorme pel benestar i el futur del poble iraquià, que
no en tenia prou amb sofrir un dèspota tirà, un embargament, sinó
que ara s'han d'amagar com a conillets de les mortíferes joguines
dels defensors del Nou Ordre Mundial.
Vergonya aliena és el que sentim per aquests «dirigents» quan
sense ni tan sols dubtar ordenen aquestes matances i llavors
s'atreveixen a dir que ha estat pel bé de tots.
Vergonya aliena és el que sentim en veure tot un «senyor»
president del govern espanyol actuar com un vulgar còmplice i
agutzil dels assassins.
I, per cert, aquesta part de la classe política s'atreveix a
criticar els fets, que callin i que sàpiguen que no oblidam la seva
complicitat en fets que encara estan frescs en la nostra
memòria.
Federació Local de la CNT. Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.