«Que se besen»

Ara, quan ja han passat els dies suficients perquè se'n pugui parlar amb una mica-mica de seny, un servidor crec que podria ser el moment de recapitular sobre les pèssimes relacions existents entre el Govern balear "també la Conselleria d'Educació i Cultura" i una entitat com l'Obra Cultural Balear. Sense cap dubte, l'Obra és l'entitat amb més implantació en aquestes Illes, si parlam de cultura, s'entén, però aquest fet indiscutible no implica que estigui en possessió de la veritat absoluta, ni tan sols, potser, de la veritat en totes i cada una de les seves iniciatives o de les seves maneres. No obstant això, des del punt de vista d'un servidor hauria de ser preceptiu l'establiment i manteniment de relacions fructíferes entre el Govern i l'entitat. Hem de suposar que comparteixen molts d'objectius i que fins i tot poden compartir algunes estratègies per acostar-s'hi, des de la base que l'Obra no ha de tenir cera del Corpus i que el Govern ha de ser més sensible a les inquietuds de la societat civil. És obvi que no es perd mai l'aigua per un sol aiguavés, però qualsevol ciutadà una mica atent al desenvolupament cultural d'aquest país no pot sentir-se a pler en una situació com la present, de degradació imparable de relacions. Si ara féssiu una enquesta per determinar quin d'aquests dos presidents, senyors Cañellas i Matas, estaria més a la dreta, em pareix que el veredicte seria molt clar, situaríem l'actual mandatari en una ubicació més centrada. La paradoxa és frapant: ara sorgeixen uns problemes entre l'Obra i el Govern que no havien sorgit mai en temps del senyor Cañellas, i amb això no es vol insinuar que el responsable d'aquesta degradació sigui el senyor Matas "entre altres coses perquè no ho sé. Però que a l'acte de concessió dels premis 31 de desembre no hi hagués representació del Govern "sí que hi era el batle Fageda, chapeau" posaria el ciutadà més despistat sobre la pista d'una situació que no hauria de durar més. Servidor crec que hi ha un espai molt gran en el qual podrien coincidir el Govern i l'Obra. Idò, que en lloc de llaurar tant en el terreny de les discrepàncies, provin d'acostar-se al de la feina en comú. Perquè si una cosa no manca és feina. I no sobren mans, ni organitzacions amb l'experiència de l'Obra. Que se besen.