Les llegendes, tot i la seva possible aparença històrica,
pertanyen a l'univers de la imaginació, un món irreal on les
persones hi han vessat les seves pròpies fantasies. De formació
erudita o espontània, les llegendes sovint són generades per
esdeveniments singulars als quals la cultura popular, a través de
diverses generacions, ha confegit aportacions que han enriquit i
magnificat l'esquema inicial. Sobre una base més o manco certa, si
més no pel que fa a alguns personatges o fets, s'ha construït una
peça literària que conté la creació col·lectiva d'un poble, si bé
és cert que aquestes narracions, la rondallística en general, tenen
elements manllevats, influències d'altres pobles i cultures.
Altrament, les tradicions pertanyen a l'àmbit real de la vida
quotidiana i són la transmissió, normalment oral, de pares a fills,
de coneixements i costums. En ambdós casos, però, formen part de la
identitat i la cultura d'un poble. Tant és així que un poble mancat
de llegendes i tradicions és un poble sense història. I un poble
que les ignora o abandona serà un poble sense identitat.
La modernitat, tot i la seva indiscutible i valuosa aportació en
tants d'aspectes, posa en perill, en les comunitats subjugades
especialment, tant unes com altres. Les llegendes, de formació i
transmissió oral, es perden davant l'eficàcia dels nous mitjans de
comunicació visual, que han desposseït la paraula de la seva màgia,
de la seva capacitat d'estimular imatges. Les tradicions, per la
seva banda, són substituïdes per nous costums, modes efímeres
imposades d'ultramar a través d'aquests mateixos mitjans, entestats
a unificar, uniformar el món. Tot aquest patrimoni, del qual som
depositaris, és en perill de desaparèixer i amb ell els trets que
ens identifiquen i ens diferencien d'altres col·lectius humans. Un
bon exemple són les tradicions gastronòmiques, fins no fa gaire ben
arrelades a les nostres llars, que han cedit davant menges
ultraràpides de laboratori multinacional, ultrajants al
paladar.
Tant de bo que encara hi ha persones que s'esmercen a rescatar
de la ignorància i l'oblit les llegendes i tradicions dels nostres
pobles. Aquest és el cas d'en Gabriel Pieras, mestre de professió i
vocació, escriptor capficat en les tasques de recuperació històrica
local, un quefer certament ingrat. No fa gaire, en Gabriel Pieras
presentà el seu darrer treball, el dos volums de Llegendes i
Tradicions d'Inca, una tasca de recerca i d'investigació que té
l'objectiu de recuperar i fixar, abans que es perdin de la memòria
col·lectiva, tot un conjunt de fites del nostre passat més recent,
però ja llunyà. I ho fa amb la passió que el caracteritza i el
rigor d'un historiador que estima profundament la nostra
història.
Amb un llenguatge acurat, popular, però ric i escollit, en Biel
Pieras fa una aportació important en el nostre procés de
recuperació. Perquè la història del nostre poble no seria completa
sense les històries dels nostres pobles. És la gent la que fa la
història. Gent que molt sovint no passa a la Història. Amb
Llegendes i Tradicions d'Inca en Gabriel Pieras llega a les
generacions futures, segurament habitants d'una cultura global, una
obra de reafirmació de les nostres senyes d'identitat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.