Les llegendes, tot i la seva possible aparença històrica, pertanyen a l'univers de la imaginació, un món irreal on les persones hi han vessat les seves pròpies fantasies. De formació erudita o espontània, les llegendes sovint són generades per esdeveniments singulars als quals la cultura popular, a través de diverses generacions, ha confegit aportacions que han enriquit i magnificat l'esquema inicial. Sobre una base més o manco certa, si més no pel que fa a alguns personatges o fets, s'ha construït una peça literària que conté la creació col·lectiva d'un poble, si bé és cert que aquestes narracions, la rondallística en general, tenen elements manllevats, influències d'altres pobles i cultures. Altrament, les tradicions pertanyen a l'àmbit real de la vida quotidiana i són la transmissió, normalment oral, de pares a fills, de coneixements i costums. En ambdós casos, però, formen part de la identitat i la cultura d'un poble. Tant és així que un poble mancat de llegendes i tradicions és un poble sense història. I un poble que les ignora o abandona serà un poble sense identitat.
La modernitat, tot i la seva indiscutible i valuosa aportació en tants d'aspectes, posa en perill, en les comunitats subjugades especialment, tant unes com altres. Les llegendes, de formació i transmissió oral, es perden davant l'eficàcia dels nous mitjans de comunicació visual, que han desposseït la paraula de la seva màgia, de la seva capacitat d'estimular imatges. Les tradicions, per la seva banda, són substituïdes per nous costums, modes efímeres imposades d'ultramar a través d'aquests mateixos mitjans, entestats a unificar, uniformar el món. Tot aquest patrimoni, del qual som depositaris, és en perill de desaparèixer i amb ell els trets que ens identifiquen i ens diferencien d'altres col·lectius humans. Un bon exemple són les tradicions gastronòmiques, fins no fa gaire ben arrelades a les nostres llars, que han cedit davant menges ultraràpides de laboratori multinacional, ultrajants al paladar.
Tant de bo que encara hi ha persones que s'esmercen a rescatar de la ignorància i l'oblit les llegendes i tradicions dels nostres pobles. Aquest és el cas d'en Gabriel Pieras, mestre de professió i vocació, escriptor capficat en les tasques de recuperació històrica local, un quefer certament ingrat. No fa gaire, en Gabriel Pieras presentà el seu darrer treball, el dos volums de Llegendes i Tradicions d'Inca, una tasca de recerca i d'investigació que té l'objectiu de recuperar i fixar, abans que es perdin de la memòria col·lectiva, tot un conjunt de fites del nostre passat més recent, però ja llunyà. I ho fa amb la passió que el caracteritza i el rigor d'un historiador que estima profundament la nostra història.
Amb un llenguatge acurat, popular, però ric i escollit, en Biel Pieras fa una aportació important en el nostre procés de recuperació. Perquè la història del nostre poble no seria completa sense les històries dels nostres pobles. És la gent la que fa la història. Gent que molt sovint no passa a la Història. Amb Llegendes i Tradicions d'Inca en Gabriel Pieras llega a les generacions futures, segurament habitants d'una cultura global, una obra de reafirmació de les nostres senyes d'identitat.
