La representativitat de les institucions internacionals

Semblava que hi havia un acord tàcit entre els estats de no utilitzar la força sense l'aprovació de les Nacions Unides, tal com va passar en la Guerra del Golf o la intervenció de l'OTAN a Bòsnia. Però Bill Clinton, davant l'impossibilitat d'obtenir-ne el permís per mor de la més que probable oposició de Rússia, ha decidit tirar pel camí d'enmig i agafar-se la justícia per la seva mà.

Prendrà l'ONU represàlies contra els nord-americans per haver-la menystinguda d'aquesta forma? Impossible. La seva mateixa estructura l'impedeix aprovar qualsevol resolució que perjudiqui els Estats Units, França, Gran Bretanya, Rússia o Xina, països que tenen dret a veto dins el Consell de Seguretat. Això fa que no es reaccioni igual davant el mateix fet segons la identitat dels protagonistes. Així, per exemple, les Nacions Unides varen condemnar la invasió de Kuwait per part d'Iraq i varen autoritzar la comunitat internacional per usar la força per alliberar-lo. Des de fa molts d'anys Israel ocupa una franja del Líban. l'ONU també ho va condemnar, però mai no ha contemplat la possibilitat que es formi una força internacional per retornar al Líban els territoris ocupats. És clar. Israel és un dels principals aliats dels Estats Units. El mateix passa amb el Tibet, ocupat pels xinesos des de fa més de quaranta anys. Tampoc l'ONU no permetrà mai que es pressioni la Xina per retornar la independència al país del Dalai Lama.

Aquests fets, des del meu punt de vista, deslegitimen les Nacions Unides com a àrbitre dels conflictes internacionals, ja que la seva mateixa organització l'impossibilita esser imparcial. El problema per mi, és doble. En primer lloc els propis estatuts de l'ONU atorguen una posició de privilegi a cinc països sobre els altres, el que em sembla totalment injust. En segon lloc, encara més greu, com que els seus membres són estats, està supeditada als interessos dels governs de torn, tant si són democràtics com dictatorials.

Pens que un autèntic organisme internacional hauria de ser depositari d'una representativitat molt més democràtica. No em sembla en absolut utòpica la possibilitat d'unes eleccions mundials per elegir els nostres representants a l'ONU. Unes eleccions on cada persona tengués un vot, independentment de la seva nacionalitat, llengua, raça o religió. I on tots els vots tenguessin el mateix valor. Els elegits podrien constituir l'Assemblea General de les Nacions Unides, i podrien delegar en uns quants d'ells per formar un òrgan permanent i amb poders executius que podria ser semblant al que avui és el Consell de Seguretat. D'aquesta manera seria molt més fàcil deslligar els interessos dels estats de les decisions de l'ONU, ja que els seus membres no serien enllà en representació de tal o qual estat, sinó de la humanitat sencera i acabada la legislatura haurien de tornar comparèixer davant els seus electors.

Això, és clar, no interessa, com no interessa, tampoc, un sistema semblant per a la Unió Europea. Això, emperò llevaria poder als estats. I ells mai no ho consentiran. Malgrat que, segons Fernando Savater, els drets col·lectius no existeixen, els estats no volen perdre els seus. I en tenen a pesar que no estiguin recollits a cap declaració.