La decisió del Congrés nord-americà d'iniciar el procés de destitució del president Clinton en plena acció de represàlia contra Iraq constitueix un fet sense precendents en aquest segle per a la primera potència mundial. Una lectura simplista dels fets podria induir a pensar que es tracta de la típica pugna entre dos partits majoritaris. Però qui conegui la història d'aquesta nació sap que no és així. L'electorat americà mai no perdonaria a un congressista que votàs sense fonament a favor de la destitució del seu president. I segons la moral puritana, les acusacions de perjuri i obstrucció de la justícia són gravíssimes per a qualsevol càrrec públic. Qui allà es posa per sobre de la llei està perdut. El poble nord-americà es constituí en democràcia fa més de 220 anys. Allà és impensable i seria, fins i tot, un acte de covardia social permetre que individus considerats pels jutges com a responsables de suborn o de delicte electoral es poguessin seure en una cambra de representants. Per tant, l'actual president podrà o no podrà superar en el Senat el darrer acte del drama Lewinsky, però el cert és que els mecanismes que té la societat nord-americana han permés descobrir tots els embulls que féu Clinton per tapar una qüestió menor. I qui perjura en un assumpte com aquest es pot convertir en un veritable perill quan el poble posa en les seves mans milers de míssils i avions de combat.