Molta gent creu que l'atac de Clinton a l'Iraq, amb l'ajut britànic i l'assentiment de molts governs occidentals, és una estratagema per aturar el procés de destitució que, de fet, ha estat ajornat. La fal·làcia és perfecta, si es considera això com el principal motiu. Ningú no ha de ser tan ingènuament procliu a l'estil purità dels moralistes nord-americans per pensar que, tant si aturen les armes químiques del president iraquià, com si fan els ous en terra, una vegada més, els republicans seguiran amb la trista dèria de pensar que és més greu una xumada becària que milers d'innocents bombardejats.