De cop t'adones que durant... ics mesos no has disposat de temps per fer altres coses que no siguin el treball. És una tirania constant que no ens deixa viure ni els caps de setmana, en què ens hem de recuperar dels estralls laborals dels cinc dies precedents. Podríem parlar de molts factors que hi prenen part, de la precarietat dels llocs de feina "fa anys ens sorprenien les pel·lícules americanes en què els personatges canviaven de feina com si res: aquí ja comença a ser massa habitual no saber on seràs d'aquí a tres mesos, per molt fix que siguis en una empresa"; la necessitat de demostrar que s'és bon professional "la feina és abans que qualsevol altra cosa"; la competència "sempre hi ha algú molt més desesperat que tu per fer aquesta feina a qualsevol preu i en les condicions que siguin. De manera que vivim sotmesos a una dictadura cruel, perquè hem de menester fer feina per viure. Fer feina per viure, però hem de reconèixer que això no és vida. Les relacions socials se'n van en orris i la vida familiar queda arraconada al cap de setmana. Per no parlar ja dels entreteniments que tots tenim "bricolage, pintar, llegir, etc.", per als quals no trobam ni temps. En realitat la teva aspiració, com la de tot ésser humà, per molt que de vegades et costa reconèixer-ho, és no fer feina i organitzar les teves hores com et plagui. De tant en tant és necessari que facis una aturada de la rutina i que et prenguis un dia "o més, sempre és millor" per fer allò que més t'agradi o senzillament per no fer res. Proveu i no passis pena d'avorrir-te: aixeca't quan acabis la son; barena tranquil·lament "un bon berenar pres amb calma és un plaer només comparable al de saber que no has de sortir escopetat cap a la feina, i si l'acompanyes amb la lectura d'un bon llibre... no hi ha paraules per descriure un tan bon començament del dia. Fa bon dia? posa't còmoda, surt a passejar i gaudeix la ciutat, el camp o una exposició. Però sobretot: no miris el rellotge. Millor encara, no te'l posis. Oblida que existeixen. Pensa que no has de fer res, per tant no fas tard enlloc, ni ningú t'espera. Ets l'amo i senyor de totes aquestes hores, així que no pensis que estàs tudant un temps preciós badocant. És teu i te'l dediques a tu. Al final del dia, et sentiràs feliç amb tu mateix, bé i, fins i tot, capaç de tornar l'endemà a emprendre la tasca de la feina. Hem volgut creure que la feina dignifica l'home "o almanco és el que sempre hem sentit a dir", però poder-se'n oblidar, que no és tan bo de fer, és qualitat de vida!