La pinça del PP i EU forçà ahir la reprovació de Maria Antònia Munar, presidenta del CIM, i de Damià Pons, conseller de Benestar Social, per les declaracions en què alertaven que la contractació de treballadors estrangers per fer el pla Mirall podria provocar brotades xenòfobes en el futur.
Encara que aquesta reprovació és purament formal i no tindrà cap resultat pràctic, revela la capacitat d'entesa de PP i EU quan es tracta d'atacar destacats membres del Pacte de Progrés. Tot i així, la qüestió de la xenofòbia és molt delicada i tant Munar com Pons s'haurien d'haver comportat d'una manera més moderada a l'hora de fer unes declaracions que poden ser malinterpretades i produir malestar allà on ara no n'hi ha.
Dit això, tampoc no s'ha d'oblidar que a tot Europa la xenofòbia no comença ni per l'esquerra ni pel centre, sinó que arrenca dels segments més durs de la dreta. Per tant, és important que el PP no dubti a denunciar qualsevol rastre de racisme. Segur que el seu electorat en prendrà bona nota i entendrà que els populars són els portabanderes en la defensa dels drets dels treballadors magribins i subsaharians presents a Mallorca. També és comprensible que EU se senti ofesa per les declaracions de Munar i Pons, però el fet de cercar la pinça amb els populars revela també quina és l'autèntica estratègia d'aquesta formació: bloquejar el Pacte de Progrés.
