La cosa aquesta de la mundialització té les seves paradoxes. La mundialització permet que un exdictador xilè (un psicòpata assassí de masses) sigui detingut a Londres i jutjat a Madrid per un jutge espanyol, i això, diguin el que diguin els lúcids sofistes neoliberals de torn, està molt bé. Però la mundialització serveix també per fomentar fenòmens estranys, com ara que totes les coses es facin de la mateixa manera pertot arreu (pertot arreu d'Occident, si més no). Trescau per Europa i trescau pels Estats Units i per tots els països compresos dins el món dit desenvolupat. Observau, sobretot, els habitants de les grans ciutats i us adonareu fàcilment que tots vestim igual, treballam en les mateixes ocupacions i compartim els mateixos hàbits, ja siguin alimentaris, higiènics, socials, amatoris, o relatius a l'oci i la cultura. Entre aquests últims, es dóna d'uns anys cap aquí el fenomen de l'extensió d'una mateixa manera d'adquirir llibres, mitjançant grans superfícies comercials. El precursor i el líder mundial d'aquestes grans superfícies de venda de llibres és una firma francesa anomenada FNAC.
Ara han obert un FNAC a la Plaça Catalunya (ja n'hi havia un a l'Illa Diagonal, a la part alta de la ciutat), com a mascaró de proa d'una cosa que han anomenat Triangle d'Or, que és com unes Galerias Preciados en pla enorme. El tal Triangle ha vingut a contribuir de manera definitiva, i juntament amb El Corte Inglés, l'altre Corte Inglés (tambe de llibres i discos) de Portal de l'Àngel, el Hard Rock Café, el proper Marks&Spencer i el monument a Francesc Macià, a convertit la Plaça Catalunya en la plaça més indiscutiblement lletja de totes les capitals europees. També es fa realitat, així, aquell terrible eslògan segons el qual Barcelona és la millor botiga del món.
El més curiós del FNAC, amb tot, és que dóna una espècie de marca de prestigi als productes que despatxa, contràriament al que succeeix amb les grans superfícies d'alimentació. Vull dir que ningú no mira amb més bons ulls un pernil (o una botella d'oli o de vi) pel fet de portar la marca d'uns grans magatzems. Més aviat al contrari: sembla que el pernil (o l'oli o el vi) seran més gustosos, més preuats i més atractius si els hem adquirit en una botiga especialitzada, reduïda i desconeguda del gran públic. Amb els llibres succeeix a l'inrevés: seran més apreciats com més temps es mantinguin en els mostradors del FNAC de torn, i no en parlem si són presentats a la sala d'actes del FNAC o, sobretot, si entren a la llista dels més venuts al FNAC. De manera que això és així: mentre els pernils es prestigien per la via de l'elitisme, els llibres ho fan per la de la massificació comercial a gran escala. Coses de la mundialització, ja dic, que ens farà a tots més savis, o potser més confusos. En qualsevol cas, més idèntics a nosaltres mateixos en molts quilòmetres a la rodona.
