FNAC

Ara han obert un FNAC a la Plaça Catalunya (ja n'hi havia un a l'Illa Diagonal, a la part alta de la ciutat), com a mascaró de proa d'una cosa que han anomenat Triangle d'Or, que és com unes Galerias Preciados en pla enorme. El tal Triangle ha vingut a contribuir de manera definitiva, i juntament amb El Corte Inglés, l'altre Corte Inglés (tambe de llibres i discos) de Portal de l'Àngel, el Hard Rock Café, el proper Marks&Spencer i el monument a Francesc Macià, a convertit la Plaça Catalunya en la plaça més indiscutiblement lletja de totes les capitals europees. També es fa realitat, així, aquell terrible eslògan segons el qual Barcelona és la millor botiga del món.

El més curiós del FNAC, amb tot, és que dóna una espècie de marca de prestigi als productes que despatxa, contràriament al que succeeix amb les grans superfícies d'alimentació. Vull dir que ningú no mira amb més bons ulls un pernil (o una botella d'oli o de vi) pel fet de portar la marca d'uns grans magatzems. Més aviat al contrari: sembla que el pernil (o l'oli o el vi) seran més gustosos, més preuats i més atractius si els hem adquirit en una botiga especialitzada, reduïda i desconeguda del gran públic. Amb els llibres succeeix a l'inrevés: seran més apreciats com més temps es mantinguin en els mostradors del FNAC de torn, i no en parlem si són presentats a la sala d'actes del FNAC o, sobretot, si entren a la llista dels més venuts al FNAC. De manera que això és així: mentre els pernils es prestigien per la via de l'elitisme, els llibres ho fan per la de la massificació comercial a gran escala. Coses de la mundialització, ja dic, que ens farà a tots més savis, o potser més confusos. En qualsevol cas, més idèntics a nosaltres mateixos en molts quilòmetres a la rodona.