Una anàlisi marxista "sí, ja sé que això de les anàlisis
marxistes no està avui gaire de moda" de l'extraordinari moviment
anti-Clinton "certament, cal qualificar-lo més com un moviment
polític que no com cap investigació o conjunt d'investigacions
judicials" podria, com a mínim, deixar damunt la taula la gens
inversemblant hipòtesi que l'intent clintonià, a l'inici del seu
primer període presidencial, d'introduir una mena de seguretat
social mèdica i hospitalària per a tota la ciutadania, hauria
decidit alguns dels sectors més conservadors a fer-li la pell.
És clar que també podria sospitar-se que, a més d'una
conspiració política, hi ha hagut, fins i tot, una conspiració
corporativa, tal és l'import total dels honoraris legals
involucrats. Basti esmentar, com un petit detall, que el senyor Sam
Dash, que ha tengut el càrrec d'assessor, a temps parcial, «en
matèries d'ètica professional», de Ken Starr. L'investigador
«independent» de tots els casos, del qual càrrec d'assessor moral o
deontològic acaba de dimitir, cobrava l'equivalent de més de
400.000 pessetes semanals. Sí, han llegit bé: a la setmana.
Exactament, uns 3.200 $. Gran país, els EUA, per als homes de
lleis.
Sense oblidar que també seria perfectament plausible veure-hi,
en el cultiu intensiu de l'escàndol que s'ha fet per part de les
cadenes de televisió i de la premsa, un recurs d'allò més comercial
per a la captació d'audiència.
La mina, la font dels beneficis, tanmateix, sembla que s'ha
acabat. Els republicans no han tret el partit que esperaven de la
situació, per a les darreres eleccions; més aviat n'han sortit
perjudicats. De fet, ja han rodat caps. Newt Gingrich, el pare de
la «revolució conservadora», ha hagut de dimitir com a speaker de
la Cambra de Representants. A hores d'ara, sobretot després que
Kenneth Starr no ha pogut aportar cap nova evidència contra Clinton
en la seva compareixença davant el Comitè Judiciari de la Cambra,
no saben realment com sortir-se'n, de la mecànica posada en marxa
per a provocar l'impeachment del President. La consigna del
moment és «Impeachment no, censura del Congrés sí». Malgrat no
estigui del tot clar com se'n poden sortir una mica airosos. Si bé
és ver que els mass media ja han començat a preparar-los el
terreny, tot reconeixent una i altra vegada que l'opinió pública ja
n'està tipa de tant d'escàndol Lewinsky.
Perquè la veritat és que tot el rebombori que s'ha armat durant
tants de mesos mai no ha comptat amb el suport de tres sectors del
tot primordials. Ni la minoria negra ni la hispana "al cap i a la
fi les dues minories més importants de la societat americana" no
han participat en cap moment en la rara croada anti-mentida, o
anti-sexe, que han volgut liderar certs elements conservadors. El
sense sentit o la manca de sentit no acaba, tanmateix, aquí. Perquè
el que realment és més gros és que el show s'hagi volgut
mantenir i incrementar sense comptar amb la sensibilitat de la tan
decisiva majoria femenina, sense tenir present la manca de sintonia
de la dona americana, els sectors més mobilitzats de la qual han
arrufat el nas davant el que han considerat un gran exercici
d'hipocresia i davant personatges tan dubtosos (?) com la senyora
Linda Tripp i les seves vint hores gravades de confidències de la
Monica Lewinsky.
Realment, és ben curiós com s'ha pogut produir un divorci tan
extremós entre l'opinió pública i una legió de moralistes de via
més aviat estreta, justament en el país on primer va implantar-se
la democràcia formal.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.