Hi ha un parell de coses que, al meu entendre, sembla que s'obliden sistemàticament sempre que la gran qüestió de la integració surt a rotlle. Servidor crec que, efectivament, és una de les qüestions més voluminoses i complexes de tot l'inventari de qüestions que no volem, no podem o no sabem afrontar. «Importar mà d'obra» "ho pos entre cometes per veure si l'expressió no em repugna tant" per poder acabar unes obres públiques de cara a les eleccions, sembla, certament, una irresponsabilitat, sobretot perquè s'actua damunt d'uns segments de població especialment indefensa i que, per tant, en finir-se els contractes que l'hauran duita a l'illa, passarà a engrossar la capa més irredempta de l'atur. Naturalment, també hi ha un altre aspecte, la gran qüestió: el país està en condicions d'oferir vies d'integració als immigrants magrebís o subsaharians? Si aquests ciutadans arriben de cop en nombre elevat, no es pot amagar que es generaran problemes. Naturalment, perquè això no passi hi ha d'haver un canvi de mentalitat i, sobretot, de sensibilitat social, però també unes polítiques integradores àgils i eficaces. Tot plegat, res de nou. El futur és multicolor, i si a algú no li agrada sempre té temps d'anar-se'n a part o banda.

Però allò que realment fa viure molts de païsans nostres en un estat permanent de consternació és que no es consideri necessària cap política integradora dirigida a la immigració castellanoparlant. Aquest no reconeixement de deures per part de les administracions governamentals du implícita una fal·làcia de conseqüències que ja es poden detectar en tota la seva gravetat: aquests immigrants no s'han d'integrar perquè no canvien d'estat, perquè s'estableixen a una part més, una qualsevol, de l'Estat, en la qual poden continuar parlant exclusivament el castellà i exigir als indígenes que facin el mateix, tot plegat sota l'empara d'una constitució que ens obliga a parlar aquesta llengua com si fos la pròpia de tots. Si donàvem per bona aquesta situació, quina necessitat tendria l'immigrant del menor esforç per integrar-se en la societat illenca? Cap ni una: i és el que passa més habitualment, de manera que la demografia i una constitució poden ser l'autor i l'eina, respectivament, d'un genocidi cultural.

Per què ens fa tanta vessa parlar-ne?