A la Comissió Insular d'Urbanisme de Mallorca

No parlarem de les argumentacions tècniques en què basam la nostra petició; aquestes ja les coneixeu pels nostres escrits que us hem presentat els mesos de juliol i novembre, i també pel presentat per la Plataforma pel creixement mesurat de Sant Jordi que inclou la nostra dins el plec de peticions que us formula.

Volem parlar del sistema establert per la normativa urbanística (en què no som experts) per a l'aprovació de les revisions dels plans generals d'ordenació urbana dels municipis de les nostres illes. Si aquest sistema contempla la duplicitat d'aprovacions, és a dir, una aprovació provisional per part de l'ajuntament corresponent i una de definitiva per part del també corresponent consell insular, deu ser per qualque cosa. Entenem que això és així per garantir en major mesura els drets dels ciutadans de les Illes i per evitar que es donin situacions de greuges comparatius entre aquells que viuen a pobles diferents. Sabem, perquè així ho ha manifestat públicament el vicepresident segon del CIM, que si Sant Jordi fos un poble independent no permetríeu que el seu Ajuntament n'aprovàs un creixement tan desmesurat; i entenem que tampoc consentiríeu que aquest creixement es fes d'una manera tan il·lògica, és a dir, destruint tota una zona destinada al conreu de la terra i a la ramaderia amb tota la infraestructura necessària per a tal finalitat, és a dir, la pròpia del paisatge hortícola tradicional, tan característica del nostre poble, a més de tota una xarxa de canonades per a regadiu amb aigües depurades, instal·lada arran de la qualificació de tot el Pla de Sant Jordi com a zona «regable» d'interès nacional per l'IRYDA i que actualment gestiona la Conselleria d'Agricultura del Govern balear. No permetríeu, volem creure, que es destruís tot això per afavorir els interessos de no sabem molt bé qui, ja que els dirigents polítics de l'Ajuntament de Palma no ens ho han volgut explicar, cosa que ha provocat que ens malpensem sobre qui es beneficia de tot això; i més quan el batle de Palma tampoc no ha volgut rebre la gent del nostre poble, tot i saben que més de 800 persones (en un poble de 1.800) han firmat un escrit, adreçat a ell, d'oposició a aquesta situació. Per això, us demanam que, en nom d'aquesta consciència democràtica que representau i amb la finalitat que els ciutadans d'aquesta Illa poguem recuperar la credibilitat en el sistema polític que regeix la nostra convivència, i considerant el que disposa la legalitat vigent en matèria d'urbanisme, ens reconegueu els nostres drets i rectifiqueu el que l'Ajuntament de Palma vol imposar en el nostre poble.