Bon maldecap ha donat l'acadèmia sueca a l'AELC, en sol·licitar-li el nom de dos escriptors catalans que puguin optar al Nobel! Possiblement el telèfon de Montserrat Bayà, que és la secretària de l'Associació, ha quedat col·lapsat, perquè els nostres escriptors no tenen dubtes a l'hora de votar. Cadascú es votarà a ell mateix. Fet i fet, vista la igualtat de mèrits que hi ha entre tots els plumífers del país, l'Associació els hauria de sol·licitar una llista de deu noms premiables, tot fent constar que no n'hi pot haver cap de repetit. D'aquesta manera, el nom situat a la posició darrera ens donarà una referència de quin és l'escriptor que envegen i que, gairebé amb tota seguretat, és, al seu parer, el que disposa d'una obra més valuosa. Les caselles que van del número dos al nou, serviran, a l'enquestat, per a relacionar els familiars que escriuen, els amics de tertúlia i el mossèn de la parròquia, perquè, sobretot a Catalunya, els mossens escriuen versos. Si més no, aquest és un criteri força vàlid. En canvi l'AELC s'ha decantat per un altre, sens dubte influïts, els seus directius i directives, per la llegenda de El Zorro que representa Antonio Banderas als cinemes més taquillers de totes les ciutats. L'AELC ha fet circular una nota de premsa, a la qual anuncia que, per a designar els dos candidats al Nobel, formarà un jurat de persones justes i sàvies. I a continuació afegeix, la nota, que els noms d'aquestes persones justes i sàvies es mantindrà en el secret més estricte. És a dir, que impartiran justícia des de l'anonimat, talment com ho fa Banderas a la pantalla. La decisió, no cal dir-ho!, traspua un pintoresquisme sainetesc, i ofereix material a Xesc Forteza perquè, des de l'escenari, faci befa de tots els escriptors en bloc. Les persones justes i sàvies mai no deixen de defensar públicament les seves opinions. Ni es presenten davant l'opinió pública encapironades. Sols s'encapironen els assaltants de benzineres i els botxins. Les persones justes i sàvies acaren les crítiques que provoca allò que diuen o fan, perquè saben que allò que diuen o fan no és fruit de la improvisació ni de l'amiguisme i que, en conseqüència, respon a un raonament seriós. Quin sentit té no donar a conèixer les persones que tenen la responsabilitat, i volem creure que l'honor, de col·laborar amb els organitzadors del Nobel? Si aquest concurs "perquè la designació dels aspirants al Nobel no deixa d'ésser un concurs", fos com la majoria de concursos literaris, en els quals els qui opten al premi presenten una obra inèdita, l'honestedat del jurat en la designació del guanyador podria ésser qüestionada. Però si es tracta de premiar tota una vida de dedicació a la literatura, d'un escriptor o escriptora que, a més a més, té la seva obra a les llibreries, a l'abast de qualsevol lector, l'anonimat de les persones justes i sàvies em sembla folklore del sud. A no ser que aquestes tenguin por a la gent de la ploma que puguin deixar ofesa. És una possibilitat, encara que una possibilitat força absurda. Poden, els escriptors i escriptores del país, encoratjats per la injustícia que se'n triï un altre en lloc d'ells, començar a repartir cebes entre les persones justes i sàvies designades per l'AELC? No ho crec, pare! Entre nosaltres no hi ha cap Valle Inclán que porti bastó, i són comptats els escriptors que, ara que fa rúfol, surtin al carrer a aclarir comptes amb algú, tot exposant-se a un constipat o unes angines. A tot estirar, els nostres escriptors s'escridassen per telèfon o s'insulten a la premsa. Així que pel que fa a la seva integritat física, les persones justes i sàvies que haurà triat l'AELC, poden romandre tranquil·les i emprar el temps, que tenien designat per a portar ciris a la Sang, a reflexionar entorn a la imatge de rigor que conferirien a la nostra literatura si es deixassin de punyetes, donassin cara i argumentassin públicament les raons del seu vot. És clar que ara m'adon que el comunicat de l'AELC no diu, en cap moment, que l'Associació opti per anomenar un jurat de persones justes i sàvies. Aquesta adjectivació ha estat cosa meva. Aleshores, què es proposen els de l'AELC? Elegir un jurat popular, que sigui lector de quiosc i d'oferta per correu? No els ho aconsell. Ben igual surt elegit Pérez Reverte i així sí que ja l'haurem fotuda.