Hi ha res millor que arriar una bona manta als adversaris? Sí. Celebrar-ho després pegant una pallissa de ca als aliats. Així, la cohesió que va demostrar el Pacte de Progrés durant la tramitació de la seva moratòria, se n'ha anat en orris després del 12-N. La reunió de la Comissió de Patrimoni per aprovar el PGOU de Palma va ser el moment perquè el centreesquerra tornàs a demostrar la seva capacitat autolesiva: el PSM va votar per un costat (no precisament el que voldrien els seus companys de Cort); UM per un altre; i el PSIB, per demostrar que està centrat, repartí el seu vot: don Andreu amb els nacionalistes de centre; don Damià amb els econacionalistes. De pas, com per fer veure als electors la poca por que els fa el PP, li perdonaren la vida proporcionan-li un magnífic argument: com es pot escandalitzar el centreesquerra quan el Govern lleva les competències al Consell, si ells fan el mateix amb l'Ajuntament de Palma.

És que el Pacte de Progrés va tan sobrat de vots imaginaris que fins i tot ja considera necessari no esclafar electoralment el PP, per allò que hi hagi alternativa quan l'alternativa governi. Davant el dubte que això del PGOU no hagués arribat a la gent del carrer per massa tècnic, acte seguit en munten una altra amb la nacionalitat històrica. Els parlamentaris del PSIB voten amb el PSM i UM perquè s'admeti a tràmit un proposició no de llei defensant el reconeixement de la «nacionalitat històrica». Quasi l'endemà, els regidors del PSIB a Cort "com a agraïment als nacionalistes per anunciar amb tanta antelació que Antoni Roig seria un bon tinent de batle del batle Serra" pacten amb el PP una moció en sentit contrari.

Una escalada així només pot respondre a una estratègia prefixada. Seria menysprear la intel·ligència progressista creure que a sis mesos de les eleccions els assumptes més importants arriben a discutir-se en comissió sense abans haver consensuat secretament la divergència pública. És que van tan sobrats i tan segurs que els preocupa que ni tans sols una hipotètica coincidència de les eleccions generals amb les autonòmiques i locals pugui evitar l'enfonsament dels conservadors. Diuen que aquesta setmana una delegació del Pacte de Progrés visitarà la Moncloa per implorar al president Aznar que dissolgui d'una vegada el Parlament. Francament, no entenc com Carlos Ripoll es pot enfadar amb aquesta gent.