Si una cosa hem d'agrair els mallorquins als militars és la conservació de les murades marítimes. Si al principi del segle ells no s'haguessin reservat l'ús de les voltes com a quarters, de ben segur que l'Ajuntament "amb la complicitat de bona part dels ciutadans" les hauria enderrocades per fer una Palma més «moderna». Però els militars no salvaren les murades pensant en la Palma del futur, sinó en les seves necessitats del moment. Ara, un segle després, les murades marítimes no tenen cap paper logístic ni estratègic, i res no les fa aptes per a un ús militar.

El batle Fageda passarà a la història per haver firmat la recuperació del baluard del Príncep. Això significa l'enderrocament de la caixa de reclutes i dels edificis residencials per construir una gran zona verda. Però el batle ha de posar uns límits al seu propòsit. Sembla exagerat que per recuperar el baluard s'hagin de fer requalificacions de terrenys militars per construir fins a deu altures, en un moment en el qual la societat illenca es pregunta fins on podem créixer, quins són els límits de l'urbanisme.

L'Ajuntament ha de recordar que els edificis del baluard són un pegat indisciplinat a la badia de Palma, i que representen un problema de manteniment per a un Exèrcit que, afortunadament, ja no construeix habitatges vitalicis per als seus oficials.