Ja em perdonareu la gosadia d'haver manyuclat aquest reverendíssim vers de l'obra més severa del Princep del Poetes, Carner. Posats a atorgar indulgències, ja tendreu a bé perdonar-me que posi aquests ingredients tan saborosos dins l'olla pestil·lent del mundanal futbol.
Però l'altre diassa em demanava què havia fet fracassar, si es pot considerar fracàs la seva sortida, Cruyff com a entrenador del Barça. L'única resposta que se'm va ocórrer fou la seva soberbia, el seu convençiment d'haver estat tocat per la gràcia divina. Creure's un ésser tot poderós capaç de convertir en or les immundícies que llucava. Raó no n'hi faltava. Haver guanyat un títol de lliga de manera escandalosa i haver-se-li resistit, en condicioons ben adverses, per tres vegades seguides la derrota donen motiu suficient per creure's una mica emperador celestial. Però ningú no té en compte la lliçó de l'àngel rebel i la seva condemna eterna a regnar en els inferns! Això Johan Cruyff volgué tastar les delícies supremes de la seva gràcia i fer un equip competitiu a força de promocionar un gendre, un fill escanyolit i bastir el joc a força de jugadors, que, per ser restes d'un naufragi del Madrid, esdevenien, com la poma del Paradís, molt mengívols. Però les restes del naufragi eren vells i rovellats i el fill queia... I tot acabà aixi com acabà. Amb la glòria ensutjada. (És clar que n'hi ha que diuen que no era culpa seva, que si l'entorn mediàtic que no li deixaven captar la realitat tal com era. Potser tenguin més raó que no jo, però aquestes explicacions només són a l'abast dels qui veuen el futbol des del bastidors).
Jo no sé si en el PP Balear se n'han adonat de la situació en què viuen o es pensen que tots plegats, conjuntament, també són una colla de déus en poténcia que els autoritza a dir qualsevol bajanada tot pensant que han decodificat una veritat suprema. Potser s'ho pensen perquè han guanyat quatre eleccions de tira, han superat escarrassos començant per Zeus-Torcal i acabant en el tunel de Sóller; s'han fagocitat més de mitja UM; i pensen haver-se congraciat amb el poble gràcies a un president somriure profiden que t'envia fotos -Gràcies Sr. Matas, la meva ja m'ha arribat- i rememora abraçades... Tampoc no tenen present la història de l'àngel I en Carlos Ripoll, com en Cruyff prederrotat, esmola el cinisme i mufa, estufat i protocolari, la capa de l'estultícia. I és capaç de culpabilitzar el més innocent "ell que s'expressa en castellà, que s'han posat la llei de Normalització Lingüística per montera, per no dir una expressió més grollera, que no han estat capaços d'estructurar uns mínims a partir dels quals sigui possible redreçar el rumb de la llengua nostra, ells que tenen pressupost..." acusen el més innocent de no haver fet res per la normalització lingüistica a Mallorca. què Santa Llucía els conservi la vista i que l'Arcàngel Sant Miquel faci prest la seva feina!
P.S. També n'hi ha que han edificat el seu tron celestial amb tortures, assassinats, persecucions. No hem hagut d'esperar, com quasi sempre, l'acció de les forces sobrenaturals, ha bastat la flema britànica d'uns Lords per posar cada cosa al seu lloc. El plor de Pinochet no ens commou al perdó, però si ens fa una miqueta més feliços.
