Ja em perdonareu la gosadia d'haver manyuclat aquest
reverendíssim vers de l'obra més severa del Princep del Poetes,
Carner. Posats a atorgar indulgències, ja tendreu a bé perdonar-me
que posi aquests ingredients tan saborosos dins l'olla pestil·lent
del mundanal futbol.
Però l'altre diassa em demanava què havia fet fracassar, si es
pot considerar fracàs la seva sortida, Cruyff com a entrenador del
Barça. L'única resposta que se'm va ocórrer fou la seva soberbia,
el seu convençiment d'haver estat tocat per la gràcia divina.
Creure's un ésser tot poderós capaç de convertir en or les
immundícies que llucava. Raó no n'hi faltava. Haver guanyat un
títol de lliga de manera escandalosa i haver-se-li resistit, en
condicioons ben adverses, per tres vegades seguides la derrota
donen motiu suficient per creure's una mica emperador celestial.
Però ningú no té en compte la lliçó de l'àngel rebel i la seva
condemna eterna a regnar en els inferns! Això Johan Cruyff volgué
tastar les delícies supremes de la seva gràcia i fer un equip
competitiu a força de promocionar un gendre, un fill escanyolit i
bastir el joc a força de jugadors, que, per ser restes d'un
naufragi del Madrid, esdevenien, com la poma del Paradís, molt
mengívols. Però les restes del naufragi eren vells i rovellats i el
fill queia... I tot acabà aixi com acabà. Amb la glòria ensutjada.
(És clar que n'hi ha que diuen que no era culpa seva, que si
l'entorn mediàtic que no li deixaven captar la realitat tal com
era. Potser tenguin més raó que no jo, però aquestes explicacions
només són a l'abast dels qui veuen el futbol des del
bastidors).
Jo no sé si en el PP Balear se n'han adonat de la situació en
què viuen o es pensen que tots plegats, conjuntament, també són una
colla de déus en poténcia que els autoritza a dir qualsevol
bajanada tot pensant que han decodificat una veritat suprema.
Potser s'ho pensen perquè han guanyat quatre eleccions de tira, han
superat escarrassos començant per Zeus-Torcal i acabant en el tunel
de Sóller; s'han fagocitat més de mitja UM; i pensen haver-se
congraciat amb el poble gràcies a un president somriure profiden
que t'envia fotos -Gràcies Sr. Matas, la meva ja m'ha arribat- i
rememora abraçades... Tampoc no tenen present la història de
l'àngel I en Carlos Ripoll, com en Cruyff prederrotat, esmola el
cinisme i mufa, estufat i protocolari, la capa de l'estultícia. I
és capaç de culpabilitzar el més innocent "ell que s'expressa en
castellà, que s'han posat la llei de Normalització Lingüística per
montera, per no dir una expressió més grollera, que no han estat
capaços d'estructurar uns mínims a partir dels quals sigui possible
redreçar el rumb de la llengua nostra, ells que tenen
pressupost..." acusen el més innocent de no haver fet res per la
normalització lingüistica a Mallorca. què Santa Llucía els conservi
la vista i que l'Arcàngel Sant Miquel faci prest la seva feina!
P.S. També n'hi ha que han edificat el seu tron celestial amb
tortures, assassinats, persecucions. No hem hagut d'esperar, com
quasi sempre, l'acció de les forces sobrenaturals, ha bastat la
flema britànica d'uns Lords per posar cada cosa al seu lloc. El
plor de Pinochet no ens commou al perdó, però si ens fa una miqueta
més feliços.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.