D'infant sentia cantar un romanç lúgubre que, possiblement, m'aterrava. Era el que feia referència al doble assassinat de Sant Jordi. Perquè us en faceu una idea, totes les estrofes eren consemblants a aquesta: «Fue Margarita Palmer/ y su hijo de once meses/ quienes tuvieron que perecer/ entre manos tan soeces». Hala idò! Les mans grolleres pertanyien a un tal Bernat Suau, missatge de l'hort de Son Real, que tallà el coll a l'esposa i al fill de l'amo, per ordre d'aquest, anomenat Bartomeu Gamundí. El motiu sols es pot entendre, no justificar!, en el context d'aquella Mallorca pobra i primitiva de la primera meitat de segle. Margalida Palmer estava malalta, i com que per molta medecina que prengués la malaltia no anava ni per envant ni per enrere, l'amo de Son Real considerà que de seguir així corria el perill d'enterrar els seus cabassos entre tubs buits d'aspirina. Aleshores decidí accelerar la cosa amb la complicitat del missatge. Aquest va avenir-se a tallar el coll de la madona mentre dormís, i així ho va fer el vespre que ambdós havien convingut. No esperava, però, el tal Bernat, que la criatura, que dormia al costat de la mare, es despertàs. I com que es despertà, no va tenir altre remei, per servar la seva impunitat, que matar-la. Divendres em vingué a la memòria aquesta història, perquè sabia que havia succeït un vint de novembre. No en recordava l'any, i vaig mirar papers. Va ésser el corresponent a l'any vint. Vaig trigar a aclarir-ho, però en la recerca vaig tenir l'oportunitat de comprovar com el mes de novembre, a Mallorca, és el preferit pels criminals. A més a més, tots els crims s'han comès a la Part Forana, llevat d'un que va produir-se a Son Rapinya, l'any onze, un temps que els veïns d'aquest llogaret de Palma es dedicaven a l'agricultura. A Son Rapinya, la vetlada del cinc de novembre de 1911, va ésser assassinat en Porret. Li tallaren el coll d'una ganivetada, i el tiraren a la cisterna perquè deixàs de respirar. L'assassí va ésser el seu germà major, i el mòbil foren els doblers. És, aquest, un crim que s'ha de situar en un context sociocultural idèntic al de Sant Jordi, amb la misèria econòmica i moral com a detonant. Allò que hauríem de resoldre és el motiu per què, els dos citats i els que ara contaré, es produeixen el mes de novembre i no un altre. Potser perquè les vetlades eren molt llargues i no hi havia electricitat? És una raó de força pes, és clar. De tota manera, en els tres crims que vénen a continuació, es produeix un fet massa casual com per a no caure en la temptació de creure en qualque fatalisme màgic que planeja sobre la Part Forana. Els tres es produïren el mateix dia: el 14 de novembre, encara que d'anys diferents. Així que procurin prendre'n nota, aquells que viuen a la Part Forana, per tal de barrar, l'any que ve, portes i finestres a hora foscant. El 14 de novembre de 1902, a una caseta situada en es Palmer, a Campos, morí l'amo d'un tret a la panxa. Havia sentit lladrar els cans, i sortí al portal per veure què passava. El cos, inerme, quedà estès entre les dues fulles de la porta, de tal manera que de la part de dedins no podien tirar el forrellat. I a les cases hi havia les dues filles de l'amo, d'onze i tretze anys, que esperaren, fins a l'alba, amb uns ulls oberts com plats, veure guaitar l'assassí. Però l'assassí no va comparèixer. El 14 de novembre de l'any següent, un jove guillat, fill dels amos de ses Cases Noves i amb antecedents clínics que el qualificaven de malalt perillós, va matar a destralades la seva mare, a l'hora crepuscular de l'horabaixa. Va dir que ho havia fet perquè sentia ganes de matar i no havia trobat motius de pes per autocontrolar-se. El tercer crim a què feia referència, es va produir el 14 de novembre de 1906, a Biniaraix. La víctima va ésser una velleta, a la qual havien tallat la gargamella de banda a banda. Consult el santoral i el 14 de novembre és Sant Serapi. No em diu res. En canvi, qualque cosa maligna planeja sobre aquest mes i, sobretot, aquest dia, perquè la mort udoli, famèlica, per la Part Forana. Potser Cassandra, Madame Gèminis i altres que saben llegir allò que no es troba escrit en els llibres, puguin donar-hi una explicació. Mentrestant aconsell als meus lectors de la Part Forana que d'ací a final de mes procurin obrir els ulls. I que l'any qui ve, el dia catorze, al·leguin grip per a no sortir de casa. Pel que fa a mi, esper que, aquest dia, ningú no em convidi a cercar esclata-sangs.