El Partit Socialista de Mallorca té en les seves mans el disseny del futur de bona part del nacionalisme a Mallorca. Després d'un llarg període de presència a les institucions autonòmiques i municipals, s'ha consolidat com una força amb capacitat de governar, gràcies, sobretot, a la moderació del seu discurs i al possibilisme polític. La seva participació activa en el Pacte de Progrés, després d'uns inicis incerts i tensos, ha transformat en bona part l'estil i el format del partit, sense haver de transigir en el bessó del seu missatge. Després de la Declaració de Barcelona i el Pacte de Lizarra, si realment a Mallorca es pretén arrelar i aixemplar la base social del nacionalisme, es fa necessari més que mai refermar el pacte nacionalista amb Unió Mallorquina. Mai no havia estat tan urgent posar els fonaments d'un futur que pugui ser interpretat en clau nacionalista, obert a les forces progressistes, però que no tanqui les portes a totes aquelles formacions polítiques disposades a assumir com a pròpies les essències del país. Si el PSM es vol reafirmar i créixer ha de mirar i mimar la seva dreta, ha de col·laborar i pactar amb aquells que també tenen un missatge social semblant, i ha de persistir en el seu missatge alternatiu. El nacionalisme no és un patrimoni de ningú, però és allò que ha legitimat el PSM per atreure les altres formacions amb les quals ha de compartir trajecte.