La frase no és de cap exaltat furiós: és del llibre de l'Apocalipsi.
En un moment de crisi per a la comunitat cristiana, que contempla la descomposició accelerada de l'Imperi de Roma, l'autor d'aquest opuscle, gairebé un pamflet per a gent marginal, analitza les causes de la desfeta d'una societat aparentment eterna. En troba moltes. Però una li sembla digna de ser posada en relleu: l'aliança del poder amb la religió mitjançant una cultura del guany indiscriminat. Tot és permès mentre no posi en qüestió el poder absolut dels poderosos. Tot és bo si, a la llarga o a la curta, acaba per justificar l'actitud depredadora, insaciable, dels qui controlen el mercat.

Convençut que el marge de maniobra és molt magret i que sols resta mirar de convèncer com més gent millor, s'esforça per mostrar les conseqüències d'una manera de fer semblant.

I, tractant-se d'un home creient, cristià per a més senyes, implica en aquesta lluita el seu Déu. No es tracta d'un desig de venjança més enllà de les possibilitats humanes, cosa que, sens dubte, seria molt útil i eficaç. Però és impossible: no convé posar l'esperança en forces que nosaltres no podem controlar per resoldre problemes que nosaltres hem provocat. No. Simplement el missatge vol ser un crit d'atenció: els qui destrueixen la terra i els qui ho permeten sense crítica ni protesta, tard o prest veuran com aquesta actitud els condueix al desastre. Perquè, encara que sembli estrany, és antinatural. Va contra el seny, contra el procés de la vida, al servei del qual ha d'estar tota forma de religió. Déu és aquí la manera de simbolitzar allò que ens ultrapassa, que no podem tanmateix controlar en les seves repercussions, el misteri de la vida i de la mort. El tigre que cavalcam mentre es deixa, però que a qualsevol moment ens passarà factura en la seva llibertat de criatura indomesticable. I serà tard quan vulguem baixar.

En una paraula: el «prou» que es va deixar sentir pels nostres carrers, mai prou alt, podria ser una bona traducció del text que encapçala aquesta article: alerta! Altres societats han desaparegut. Podria passar-li també a la nostra. Ningú farà per a nosaltres el que nosaltres podem fer. La tasca és urgent. I convé no equivocar-nos d'enemic: l'actitud depredadora dels qui controlen el mercat.