Refugiar el cap sota l'aixella de l'error

Tanmateix, ni que fos una llarguíssima quaresma, l'època pre electoral és prolífica, també, en altres menes de caritats: la de les declaracions. Cal arribar al diumenge de Glòria "el 13 de juny" amb l'ànima més pulcre que una patena. D'aquí que els líders o els grups polítics s'afanyin diàriament a exhibir una mena de confessió general on fan públic les seves bones intencions, ergo admeten implícitament les seves actuacions pecaminoses.

Així, el president Matas pren bona nota dels vint-i-cinc mil clams que demanen més protecció i promet ajustar els seus paràmetres de govern a les reivindicacions populars. Fins i tot, en aquesta pasqua florida, posats a ser misericordiosos i per complir canònicament el ritual, sembla més que probable l'indult a la Barrabàs d'aquesta legislatura, na Joanaina Vidal. Sobretot, després d'haver fet el meritori, i alhora expiatori per a tota la família popular, via crucis de la manifestació ecologista. (A l'immolat Soler, adjudicant-li a darrera hora el paper de lladre bo, ja li han promès un lloc al paradís del Senat).

Però heus ací que una variable ha vengut a distorsionar el roi de la caritat i ha deixat els dos partits centralistes amb el forat a l'aire. Ha estat la variable de l'error. Semblava que ningú no hi comptava, amb la possibilitat d'un malentès, d'una equivocació a l'hora d'interpretar quin botonet s'ha de prémer. Com és consabut en aquestes latituds, la primera reacció fou no dir res. Deixar fer, deixar passar i qui dies passa, anys empeny. Però no sé si és perquè ens trobam en plena precampanya o perquè se n'han adonat que el sol surt per allà mateix siguem o no nacionalitat històrica, que els correligionaris dels errants fan una crida pública perquè al Senat tornin a repetir, voluntàriament, l'error. Com si les excuses manifestades tot just consumada la pífia del portaveu socialista no haguessin existit mai o com si el bec borrellià fos el miratge d'una estàtua de sal nostàlgica d'una Sodoma centralista. En política, d'això se'n diu moure fitxa.

Seguint les regles del joc, toca a l'altre jugador remenar els daus i... I no vol quedar-se a darrere i situa la seva fitxa en un comodí. «Nosaltres hi venim a bé, ser nacionalitat històrica, si des de Madrid, PP i PSOE, ho beneeixen». I ja veurem què pasa! Si hi importa, el dia de la votació, ja s'ho faran venir bé perquè en Jaume Font tengui una descomposició de ventre i no s'hagi d'embrutar les mans prement un botó pecaminós. I aquí tots nets de culpa. I l'error ja l'arreglaran a Madrid que per qualque cosa remenen les cireres... I tots, quan dic tots dic PP i PSOE, penitents, amb el cap sota l'aixella pudenta de l'error, més quatribarrats que mai...!