Cada setmana, amb comptagotes, el Govern balear ens va mal acostumant. Ara sabem que el Govern té capacitat suficient, perquè així ho posa en relleu, per plantar cara a un macroplà per setmana. Els projectes, a hores d'ara, comencen a tenir unes dimensions insospitades i, si es continua a aquest ritme, al final podrem tenir la sensació, igualment, que s'ha fet molt o que hem oblidat tot allò que ens han promès, entre altres motius perquè dur a terme aquests projectes és d'una gran complexitat.
L'abastiment d'aigua és, des de fa dècades, la gran assignatura pendent de les institucions públiques locals. Allò que es planteja ara no és més que un projecte de futur, ambiciós, però realment difícil. En realitat, el «pla agroambiental» depèn d'una sèrie d'elements, començant per les subvencions europees. En cas que aquestes arribin a temps i que hi hagi consens entre tots els sectors implicats, sobretot els pagesos, el projecte es torbaria anys a posar-se en funcionament. Davant tot això és menester ser extremadament prudents, d'aquí a quatre o cins anys estarem en condicions de poder fer-ne alguna avaluació, perquè fins llavors el «pla» és només un «projecte», ambiciós com a idea, complex com a realització. En qualsevol cas, només ponderable a mitjan termini.
