No els manquen raons a tots aquells columnistes, editorialistes
i «sempre-ben-assabentats-per damunt-del-bé-i-del-mal» quan
asseguren estar farts de tant de parlar d'Europa, de l'europeisme,
de les campanyes de difusió i d'adhesió afectiva envers aquesta
nova estructura politicoadministrativa. Queda bé. A banda tenir
raons, queda bé dir-ho, mira quina sort. Sobretot dins els cercles
de l'intel·lectualisme esquerranós (això l'esquerra autocomplaent i
absolutament inoperant).
Sembla que hi ha tota una fauna de caps pensants, que ja han
levitat per sobre de la resta dels mortals, i als qual mantenir una
actitud escèptica envers el projecte europeu els fa mantenir-se a
sobre del pedestal del progressisme. Potser que part de la «gauche
divine» de la transició política espanyola militi ara en
l'escepticisme progre-snob com a manera de prosseguir amb postures
crítiques amb la societat, amb l'statu quo. Però també deia que no
els mancava raó, car és ben cert que s'està bastint un gegant
administratiu, on hi ha perills reals de crear una maquinària
burocràtica llunyana del ciutadà que generi dèficits
democràtics,... És cert, i s'ha de dir perquè és ver i a més queda
bé dir-ho.
Però per ventura, el que ja no queda tan bé és dir i escriure
que a les acaballes del mil·lenni manca més gent compromesa i no
tan d'escèptic, manca més militància activa i no tant
«roig-burgès». També s'ha de dir, i no queda tan bé, dir que la
nova arquitectura europea és l'única oportunitat per construir un
gran projecte polític fonamentat en la democràcia i la solidaritat,
una Europa bastida sobre els drets humans i la llibertat dels
Pobles que la componen, una Europa de la diversitat, de la
tolerància i la pluralitat. No queda tan bé, fins i tot és un pèl
«cursi». Però és que potser, sigui el moment de proclamar la
«cursileria» com a instrument de transformació de les acomodatícies
idees dels revolucionaris d'abans (molts d'ells preocupats avui per
fer de Guadalajara el Gernika actual (sic)) i jugar fort envers un
nou horitzó, una possibilitat per portar les Illes Balears cap a la
plenitud com a poble i sortint-se'n del marc claustrofòbic de
l'Estat espanyol. Si per defensar això, serem «cursis, no serem
escèptics, i no quedarem bé, particularment me'n faig set
trons.
Poques vegades la història se'ns presentarà tan mal·leable com
ara. I és ben ver que el ritme ho marcaran els estats, és cert que
la UE d'avui és una estructura política i econòmica creada per ells
i pensada a la seva mida. Ara bé, allò que és innegable és que els
estats s'estan demostrant com a estructures administratives massa
grosses per poder desenvolupar una gestió acostada al ciutadà i
massa petits per poder decidir en aspectes de macropolítica
econòmica, militar,... per tant estructures obsoletes. Més encara
en el cas espanyol, amb problemes nacionals irresolts i sense
consens interior. No queda bé dir-ho però Europa és l'oportunitat
de treure'ns la pesseta, l'exèrcit, el banc d'Espanya,... i, per
tant, ser europeista, «cursi», retrògrad i a més no quedaré bé, ni
em convidaram als cenacles del progressisme. Què hi ferem...,
perdonau-me, però és que jo no ho som gens d'escèptic.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.