Supòs que la recent exhibició de la maqueta i plànol de les properes reformes a la plaça de Pollença és perquè tothom pugui opinar i dir-hi la seva. No sé si a hores d'ara queda temps per res, donada la imminència de les obres. En tot cas, heus aquí els punts de vista del firmant.
1r. No es demoleixen les dues illetes de davant la façana principal de la parròquia. Des que som pollençí "i fa més de 6 dècades" puc donar fe que era un desig, un anhel persistent, i general, és a dir, de tot el poble i visitants, la supressió de les dites illetes. Es donaria una solemnitat lògica i única a l'església, principal edifici i monument de la Vila, i es brindaria un espai bo per a zona enjardinada, i una bona ampliació a un tram del carrer de l'Aigua (o d'Antoni Maura); ampliació que podria, tal volta, descongestionar el carrer del Temple, farcit, obstruït del mercadet els diumenges. Veig que els responsables no han tengut en compte aquell sentiment tan vell i arrelat. A partir d'ara ja no hi haurà remei.
2n. Si s'argumenta que no s'han de tomar més illetes o cases, per què s'han esbucat les que possibiliten l'allargament de l'Escalonada del Calvari? I que consti que jo som dels qui creuen que tal allargament té també una lògica; i que amb les obres que ja es fan, potser la cosa no quedi malament del tot.
3r. La rampa vora el Club-Pollença. Això ja omple la mesureta. Preferesc estalviar raons i mots. Com si no en tengués prou de rampa l'actual pis que munta per la banda esquerra! Veurem com es tractarà o dissimularà la futura muralla, perquè si ha d'oferir, en conjunt, el «genial» embalum de la plaça de Ca les Munnares, amb els seus marges, búnkers i fortins, ja m'explicareu.
4t. Desconec la dinàmica i tràmits d'aquest procés urbanístic. Però veig que n'hi ha molts que hagueren desitjat més informació prèvia i, si calia, enquestes i debat; sobretot tractant-se del «cor de la Vila» i, per suposat, la milionada a invertir. Sembla que a l'hora d'ara ens trobam ja dins la política dels fets consumats.
5è. Una vegada concloses les obres de reforma tan «singular», tal volta per allò que «tot lo novell és bell» o perquè «s'arriba a acostumar a tot», hauré d'esmenar l'opinió i entonar la palinòdia. Però de moment, fins i tot cedint al superior criteri dels entesos i tècnics, en aquest cas els urbanistes, els dubtes (per no dir altres coses) són massa grossos i alarmants.
