Simplifiquem les coses que de vegades és una bona manera
d'entendre-les. Els que no anaren a la manifestació de dijous
passat ho feren, pel que he pogut constatar escoltant i llegint,
per dues raons. N'hi ha que consideren que no s'han d'aturar les
urbanitzacions i d'altres no hi eren perquè l'acte estava
polititzat; si no hagués estat així, gent d'aquest segon grup hi
hauria anat. Per exemple, els batles de Palma i de sa Pobla, ambdós
del PP.
La primera postura és, en boca dels seus defensors, apolítica i
donen a entendre que la política és perversa perquè manipula la
gent. Segons aquestes persones, la gent té com a preocupació
exclusiva la feina i, clar, deixar d'urbanitzar implica enviar gent
a l'atur. Mirau per on la reivindicació de l'apoliticisme ve de
sectors que tenen interessos econòmics forts, molt forts, en el
terreny de la construcció: el president de la federació de
constructors, alguns tècnics amb responsabilitat en la direcció
d'obres com el president del col·legi d'aparelladors, el batle de
Palma que, tots ho sabem, és un constructor, el batle de sa Pobla
que, alguns ho recordam, fou jutjat per frau electoral...
Poc creïble resulta aquesta defensa en boca dels qui fan
política en profit personal. Quan els altres ens polititzam
preocupats per la col·lectivitat això és pervers. Aquest és el
discurs més antic i demagògic de la dreta paternalista. No fa gaire
anys exportaven queviures o feien sabates i amb això donaven feina
a la gent. El que no deien era que amb l'exportació desproveïen
l'Illa i que no es mecanitzaven perquè els resultava més rendible
pagar jornals baixos. Els mateixos ara ens volen salvar de la
misèria que suposaria deixar de construir. En el cas actual,
emperò, no tota la responsabilitat és dels constructors sinó també
de la ciutadania que sospita per fer-se casetes perquè el model de
vida urbà exigeix sortir sovint de l'estridència palmesana. Aquest
afany per procurar-se segones residències ja hem vist que cada cop
és més impagable des del desembarcament alemany.
L'argument empresarial juga amb la por de la gent a perdre el
que tenen i això no ha estat contestat amb contundència. Josep
Benedicto de CCOO els acusava l'altre dia de demagogs i Miquel
Àngel March apuntava solucuions de rehabilitació per superar la
crisi que provaria una moratòria efectiva.
El primer efecte positiu d'una aturada en la construcció seria
que així garantiríem el futur i això ja és molt. En segon lloc la
moratòria suposaria protegir i valorar allò que tothom "forasters i
autòctons" sempre ha valorat d'aquesta illa: el paisatge. Si volem
mantenir viu l'èxit turístic hem de protegir el paisatge que ens
llegaren les generacions anteriors i que ens ha permès viure millor
del que ells visqueren.
Fins aquí res sobre l'ocupació, però si ens dedicàssim de bon de
veres a protegir i a conservar apareixerien d'immediat nous llocs
de treball al voltant de la vigilància, rehabilitació, manteniment
i gestió de la nostra riquesa col·lectiva. Si estam d'acord que la
riquesa de Mallorca és la bellesa natural no hem de permetre que
aquesta bellesa sols beneficïi el que hi construeix i, en
conseqüència, malmena l'illa. Potser no hi haurà feina per
construir, però sols rehabilitant i mantenint camins, conduccions,
edificis públics, arquitectura tradicional (rentadors, barraques,
cases de neu, marges, marjades, pous, aljubs, cisternes...) ja n'hi
ha. Això no és tot. L'arquitecte Pere Nicolau, coautor del projecte
de l'actual aeroport i, per tant, vinculat professionalment a la
idea desenvolupista per a les Illes Balears que practicava el PSOE
des de Madrid digué, en el fòrum ciutadà que tengué lloc al Palas
Atenea, que tot allò que estava urbanísticament mal fet era
rectificable. Es podia esbucar, en poques paraules. És una idea, la
d'enderrocar, que m'ha passat pel cap més d'una vegada, però en
boca de l'arquitecte de l'aeroport té un valor molt especial si és
que ho va dir seriosament.
I qui ha de pagar tot això? Aquesta política territorial precisa
d'una sobirania tributària que no tenim i que els més implicats en
el negoci constructor no voldrien mai que tenguéssim, sobretot si
fos per destinar gran quantitat de recursos a enderrocar. Arribats
a aquest punt del discurs és fàcil pensar el que segueix. El dia
que es puguin aprovar al Parlament de les Illes Balears uns
pressuposts generals que contemplin una gestió sobirana de la terra
haurem arreglat alguns dels problemes actuals.
Per això no m'ofèn gens ni mica que un determinat sector de la
població mallorquina digui que la defensa de la terra està
polititzada. Clar que hi està! Però això no enrampa el ciutadà
compromès, si de cas electrocuta el polític amb compromisos
constructors i el constructor apolític.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.