Ja sé que és història ficció, però la gran manifestació del 12-N hauria pogut ser una manifestacioneta davant el CIM. Si el Govern no hagués llevat al Consell de Mallorca la potestat per desclassificar, la protesta ecologista "amb el suport d'Esquerra Unida i Els Verds" s'hauria centrat exclusivament a demamanar al Pacte de Progrés que salvàs també les vint-i-dues urbanitzacions que la seva moratòria no tocava. El punt segon de la Llei de Mesures Cautelars evità que les contradiccions en el si del centreesquerra s'accentuassin i contribuí a cohesionar-lo davant una «agressió» exterior. A més, els ecologistes passaren de tenir una institució teba "amb necessitat que l'atiassin", a veure en el Consell una institució «víctima» que calia defensar. Per si fos poc, el president del Govern havia deixat el front «no-proteccionista» sense cap portaveu polític explícit. Ell mateix havia dit en el Debat de Política General que calia una gran aturada, perquè, d'una altra manera, «anàvem cap al precipici».

El segon error va ser presentar la moratòria del Govern no com a diferent a la del Consell, sinó com una eina molt més potent de protecció del territori. Això exigia demostracions tangibles i l'oposició ho va saber aprofitar ràpidament. Fins ara, Miquel Ramis no ha pogut concretar municipi a municipi quants urbanitzables i quantes places es veuen afectades per la moratòria del Govern. L'efecte ha estat que l'atenció es desplaçà del punt primer de la llei (que seria la moratòria pròpiament dita) al punt segon, que «victimitza» un CIM en sintonia amb les demandes populars.

El tercer error va ser anunciar la creació d'un Parc Natural a l'Albufereta una setmana abans de la manifestació. Més que oferir una imatge proteccionista, el Govern va fer una impressió de debilitat. Els ecologistes digueren que es tractava d'«una victòria abans de la batalla». I ja se sap que la gent es mobilitza més quan la convocatòria és «pràctica». El quart error fou esperar el 10-N per «autoritzar» els militants del PP a assistir a la manifestació. Es generalitzà la sensació de decisió improvisada davant una tendència que no es podia reprimir. Era una altra confirmació de l'èxit abans que es produís. El darrer error consistí a insinuar que es compartia l'esperit del 12-N. Amb una manifestació que ja s'anunciava triomfal, el GOB no podia fer res més que recordar al Govern el seu primer error.