La societat de les lletres catalanes aquests dies viu amb un nerviosisme exultant perquè, potser, amb una mica de raó, s'ha albirat la possiblitat que hi toqui la grossa del Nobel. Aquest mateix diari se n'ha fet ressò a bastament. Hi ha la sensació generalitzada que un premi Nobel de literatura atorgat a algun digne representant de les nostres lletres beneficiaria decisivament la salut d'aquestes mateixes lletres; que les donaria a conèixer i reforçaria la seva presència en el mercat mundial. I segurament tots hi sortiríem guanyant, ja que una literatura amb molt de prestigi fa aquest prestigi extensiu a la societat que la produeix. Tot plegat és una obvietat de la qual s'hauria prescindit si no fos que el tema en si no suggereix moltes coses més. Personalment crec que el Nobel a un dels nostres escriptors beneficiaria i prestigiaria la literatura catalana sobretot en els escenaris catalanoparlants.
Encara són molts els nostres conciutadans que adopten davant la nostra literatura una actitud anormalment paternalista. Diria que se'n senten protectors en lloc de consumidors. És cert que la nostra literatura ja ha travessat molts de deserts i que ve d'un passat recent en el qual es va fer de tot per escanyar-la. Té una certa explicació que per a moltes persones el fet de llegir la literatura catalana sigui un acte de concomitàncies apostòliques. Aquestes persones se senten responsables d'un setmesó que no va massa bo. És clar, per tant, que un premi Nobel a un dels nostres escriptors contribuiria a reforçar en la normalitat, de cara a aquesta gent, la literatura catalana.
Si se'm permet afegiré que aquest premi Nobel a mi no em faria canviar d'opinió. La nostra literatura no seria ni millor ni pitjor del que ho és ara. No necessit que hi caigui cap premi per tenir-ne fe. La que hi tenc em basta i em sobra per viure-la amb la més absoluta normalitat. De forma que si el premi se'n va cap a una altra banda, la lectora que som no se'n durà cap disgust i continuarà abastint-se de lectures amb el mateix esperit amb què ho fa ara.
