Un dels problemes de la cultura nostrada és la manca de comunicació entre centre i perifèria o, més exactament, entre perifèria i centre. Sens dubte, hi ha circumstàncies "històriques entre altres" que, si no ho justifiquen, ho expliquen prou. Podem dir, fins i tot, que hi ha una manca d'atenció del centre respecte als àmbits perifèrics. Fenomen, per altra banda, que es dóna en totes les cultures; en efecte, totes les cultures d'una certa magnitud o dimensió tenen alguna cosa de jacobines. La catalana, probablement, també "en defensa dels seus més alts i depurats valors, suposadament i paradoxalment.
Des de la perifèria no podem corregir directament aquesta manca d'atenció , tot l'eventual i tot el parcial que es vulgui. I cal partir "per descomptat" de l'observació o de la constatació de la praxi quotidiana, no dels pronunciaments oficials, que sempre solen esser impecables. L'Establishment, quan falla o fot el rem moralment, no és mai a l'hora de la proclamació de principis.
Però el que podem fer directament des de les foranes és millorar la nostra comunicació amb el centre, per poc que la societat civil es mogui un mica i per poc que les administracions públiques tenguin consciència del problema i, de més, la voluntat política d'arromangar-se i comprometre's.
Un bon exemple d'això que estam dient, i de la màxima actualitat, és la tasca empresa per l'Espai Mallorca, obert el 25 de setembre al cor de la metròpoli, en el rovell de l'ou del Raval, a dues passes de l'Institut d'Estudis Catalans i del Museu d'Art Modern, nou de trinca, a mà esquerra de les Rambles quan pujam cap a la plaça de Catalunya, Ningú no dubta que hauria estat millor que hagués estat la Conselleria de Cultura del Govern Balear la que hagués pres la iniciativa "això hauria evitat certs empipaments de qui s'ha sentit perifèric per partida doble, com, per exemple, a Eivissa" però , en tot cas, si acceptam que en un règimen autonòmic hi pot haver una certa suplència entre els diferents nivells administratius, gran cosa és que la Comissió de Cultura del Consell de Mallorca s'hagi implicat tan decididament, tot comptant amb la col·laboració del Gremi d'Editors de Balears i d'algunes altres entitats i firmes privades, conscients del seu interès d'estar més presents a Barcelona.
Els resultats d'aquesta conjunció d'esforços comencen a estar a la vista de tothom que els vulgui veure. La primera setmana, les vendes varen ascendir a 600.000 pessetes. Quina importància negativa pot tenir que el 55% d'aquesta quantitat hagi correspost a productes gastronòmics? Hi ha algun lletraferit o artista entre nosaltres que tengui res en contra de la gastronomia? Si suposam que a l'Espai Mallorca es venen llibres i enregistraments musicals per valor de 450.000 pessetes per cada milió de vendes, per ventura perjudica això a ningú ? La venda de sobrassades, botifarrons, palo, gin, herbes, ensaïmades o vidre artesanal, lleva cap valor al fet que, per primera vegada, poguem tenir la tranquil·litat que tota la producció editorial de les Illes estigui constanment a la disposició immediata o a l'abast del públic barceloní?
Per acabar, que ningú no es pensi que l'exposició dels productes culturals "les obres plàstiques incloses" queda gens preterida per l'exhibició dels productes alimentaris, que es troben en un ben discret segon pla, després de recórrer més de vint-i-cinc metres des de l'entrada. Recoman vivament la visita al local del carrer del Carme, núm. 55, per a comprovar-ho, tot això.
