Ningú no discuteix que el tema més punyent a les Balears és la protecció dels espais naturals i la necessitat de dur a terme una política urbanística clara. Des de 1991, amb l'aprovació de la Llei d'espais naturals (LEN), al Govern balear li ha costat assumir de bona gana l'esperit d'aquella llei. Només un any després, per motius diversos, des del Govern mateix, s'intentà la seva modificació, però la proposta va haver de ser avortada davant el ressò que tingué la manifestació popular contra aquella proposta de reforma. Han passat sis anys, durant els quals a penes no hi ha hagut gestos concrets si exceptuam la protecció d'alguns espais emblemàtics que, tanmateix, representen un percentatge ínfim en relació a allò que s'havia compromès l'Executiu. Només ara, i en perspectiva clarament preelectoral, es pretén persuadir l'electorat amb accions que poden cridar l'atenció, però que no responen ni tan sols mínimament al compromís adquirit amb prioritat. Durant aquests anys, segurament hi ha hagut intents per part del Govern balear de convertir en espai natural zones de la serra de Tramuntana, però haurà topat amb dificultats insalvables per part dels propietaris i per manca de pressuposts multimilionaris. Però, també és cert que hom pot sospitar que en el partit del Govern hi continua havent sectors que reneguen de la LEN i frenen qualsevol acció favorable a la protecció.