algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
15°

Negres com Guillem d'Efak

Al llibre Balada d'en Guillem d'Efak, en Tomeu Mestre conta que, al poeta i cantant, en anar a un casino li solien demanar què volia en foraster, i que quan ell contestava en català una vegada l'amo li replicà: «Germanet, si no vos sentís xerrar, hauria jurat que éreu negre». «Negre», per a aquell bon home, sempre havia estat equivalent a «diferent» o «extern». I sabia que els externs no ens entenen si no els parlam en foraster. Per això, quan en Guillem li va contestar en mallorquí va desfer el malentès: no era diferent ni extern i, per tant, malgrat les aparences, no podia ser negre. L'amo del casino, en qualsevol cas, no feia altra cosa que obrar d'acord amb allò que han demostrat els estudis del professor Lluís Garcia Sevilla: que la llengua de cadascú separa la població de Mallorca en dos grups que tenen concepcions del món accentuadament diferents. I això, l'existència de dues comunitats que tenen diferències notables en el seu comportament, té un gran interès periodístic i estadístic. Si, per contra, un comentarista polític ignora que parla d'una societat dual, pot dir autèntiques bajanades. És com si en un mateix país conviuen dues ètnies caracteritzades per la diferent alçada dels seus membres: si els de l'ètnia alta miden devers dos metres i els de l'ètnia baixa no passen del metre i mig, malament li anirà a un fabricant de llits que només sàpiga que la mitjana de la població és d'un metre setanta. Quan dos grups tenen comportaments diferents, és útil i convenient estudiar-los per separat. Per això no té cap interès estudiar el vot dels alts i el vot dels baixos, però, en canvi, les enquestes una mica refinades analitzen com voten els homes i com voten les dones, o com ho fan els diferents grups d'edat. Les enquestes i les estadístiques de les votacions que publiquen els diaris espanyols i els mallorquins solen dur aquestes informacions. Els diaris nord-americans tenen en compte més criteris a l'hora de discriminar col·lectius. Per això tots sabem que els negres i els hispans no voten igual que els blancs (i ningú no considera ofensiva aquesta informació). Tots podem saber, per exemple, que aquests grups voten massivament a favor de Clinton. Un dels perjudicis que ens produeix la dependència mental d'Espanya és que els nostres diaris reprodueixen fidelment l'estructura de la informació de qualsevol periòdic espanyol, sense tenir en compte l'especificitat de les nostres illes, sense tenir present la dualitat de la nostra societat. Tots sospitam que els mallorquins i els forasters voten de manera molt diferent, però cap diari no ens dóna aquesta informació. Ara que s'acosten eleccions a balquena, seria gratificant que la nostra premsa dedicàs una mica més d'atenció a la realitat immediata i no imitàs tant els criteris informatius que regeixen a Guadalajara. Posats a imitar, val més que es fixin en el New York Times i no en els periòdics de Madrid: tanmateix a Madrid no hi ha negres, mentre que aquí i a Nova York sí que n'hi ha. Jo mateix en som un. Tan negre com en Guillem d'Efak, en Cil Buele o el prior de Lluc.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.