La decisió del Govern Matas d'adquirir i preservar al màxim l'Albufereta de Pollença va molt més enllà d'un acord d'àmplia magnitud mediambiental. Quan falten sis dies per a la manifestació ecologista convocada pel GOB i secundada pels partits del Pacte de Progrés, ens trobam davant un gest de clar contingut polític. Matas vol demostrar, tal com ja va fer el mes d'agost, que ell també se situa entre els que volen el màxim de protecció per a Mallorca. Per tant, el seu Executiu necessita demostrar als ciutadans que el 12-N no marcarà la frontera insalvable entre uns nacionalistes i una esquerra proteccionista i un Partit Popular permissiu amb el ciment. El Consolat vol fer palesa, encara que sigui en el darrer minut, la seva sensibilitat per salvar de la destrucció el que encara queda, i a més en una zona, situada entre els municipis d'Alcúdia i Pollença, que ha viscut una espectacular explosió del ciment en els darrers anys. El problema de Jaume Matas ara per ara és que el gest de l'Albufereta sigui entès com un gir irreversible del seu Govern i el seu partit cap el proteccionisme. I això és el que una part de la població no s'acaba de creure. Perquè el cert és que entre batalles de moratòries urbanístiques i entre anuncis de protecció d'aiguamolls, el que molta de gent veu és com, per un altre costat, grans projectes urbanitzadors surten endavant arreu de Mallorca.