Em pensava, fins i tot estava convençut, que els nacionalistes
minoritzats teníem una especial sensibilitat per posar-nos en el
lloc de l'altre, en la pell de l'altre. De l'altre nacionalista
minoritzat vull dir. Encara podem recordar com es valorava des
d'aquestes postures els extraordinaris resultats del BNG a les
darreres autonòmiques gallegues, o amb quina curiositat hem seguit
les darreres eleccions basques i com ens ha alegrat que el bloc
nacionalista hagi resistit democràticament l'envestida dels partits
espanyols. Sobre la sintonia dels nacionalistes mallorquins amb els
nacionalistes catalans no cal estendre's massa, les aliances
parlamentàries i les electorals entre CDC i PSM, la simpatia
ideològica entre UDC i UM i la comunitat lingüística que formam ens
han anat creant un marc d'expectatives que ara consider del tot
exagerat.
La sensibilitat que jo suposava la devem tenir sols els
minoritaris dels minoritzats perquè si no vegem el que ha estat la
reunió del BNG, PNB i CiU d'aquest darrer cap de setmana a
Santiago: presència dels seus partits en la composició del
Constitucional, en la comissió de cooperació amb la UNESCO, canvi
en les circumscripcions electorals de les europees, sense oblidar
el més important ja avançat el setembre a Barcelona: nova lectura
de la Constitució que permeti el reconeixement de la
plurinacionalitat de l'Estat. Però d'ampliar-se el grup a altres
nacionalistes minoritzats res de res. S'admeten adhesions, però els
promotors són els que eren a Barcelona.
Amb tots els respectes: em sembla una decisió desafortunada que
sols s'explica per afany de protagonisme perquè com més siguem en
això de veure l'Estat plurinacionalment millor per a tots. S'ha
romput aquell pacte tàcit que feia que qualsevol avanç nacionalista
a qualsevol nació era un avanç del qual tots ens havíem de
beneficiar. La irresponsabilitat en aquesta exclusió "exclusió
d'EA, PI, PSM, UPV i UM" malgrat ser compartida entre els tres
promotors, és més greu en el cas de CiU, aliat del PSM i UPV a les
europees, aliança sostenguda en la reivindicació nacional, en els
trets lingüístics i culturals comuns i en l'estratègia d'emparar-se
així de la circumscripció única que beneficia els partits
espanyols.
Si els de CiU no ho expliquen millor acabaré per creure que per
a ells això del plurinacionalisme sols els interessa si poden
deixar en l'estacada els altres nacionalistes catalans a vespres
electorals. Com a estratègia de partit pot servir, però no fa cap
favor ni un a la concepció plurinacional de l'Estat des del moment
que deixen navarresos, valencians, mallorquins, menorquins i
eivissencs fora del joc perquè aquí no val dir que ens han reservat
un lloc preferent si aquest lloc és d'espectador. Em consta que els
quadres convergents i el mateix president estan al corrent de quina
és la història del nacionalisme a Mallorca, una història plena de
referències al pensament català i plena d'amistats personals entre
catalans i mallorquins. Una llàstima que el mallorquinisme no pesi
en el nacionalisme català hegemònic com el catalanisme ha pesat en
el nacionalisme mallorquí emergent. Aquest còmplice flux d'idees ja
centenari mereix una lectura molt més àmplia sobre qui han de ser
els promotors en la recerca dels canvis d'actituds envers el nostre
fet nacional.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.