Sempre tenim coses a aprendre dels altres. Quan Javier Mato va assabentar-se de la terapèutica que Van Gaal aplica als jugadors dels Barça, se li va il·luminar la cara, talment com si hagués estat tocat per la gràcia de l'Esperit Sant. «Vamos a organizar una excursión de camaradería para acallar a quienes dicen que en Mallorca no quedan zonas vírgenes "va dir-se". Invitaré al Govern a degustar una tortilla española en el campo». Dit i fet. «Este manjar "opinà Piña Homs en tenir-ne notícia" sabe a clase obrera asaz envilecida. Púsolo de moda entre las ordas baleares el vituperado Macho Rubio». Va fer el senyal de la creu, Piña Homs, en recordar Es Mascle Ros. Parpellejà Mato. Va decidir: «Pues sus señorías tienen que retozar en la silvestre campiña. Si es preciso vamos a echarles canapés de foi y de salmón». Aleshores, Catalina Cirer protestà. «Ah, no "exclamà". Si les televisions d'en Matas han de fer el seguiment de l'excursió, hem de consumir quelites i productes mallorquins». I tenia raó. Si més no, així ho va entendre Mato. «El chófer del autocar convendrá que almuerce quelitas con sobrasada "aclarí". Incluso puede endulzárselas con un chorrito de miel». «Pa amb sobrassada, sí "va matisar Piña Homs, ple de seny". La mel ni l'ha de provar. I ara que no veis que si té un còlic l'endemà no vindrà a fer feina?». D'acord. Estigueren d'acord. Les qüestions petites tenien solució fàcil, perquè en definitiva allò que es pretenia era demostrar a l'opinió pública que, en contra de les mentides que escampa l'oposició, encara hi ha quarterades i quarterades de terra verge a Mallorca. «Vamos a dar un golpe de efecto estilo Van Gal» "va explicar Mato a Piña i a Cirer, tot recordant que els jugadors del Barça avançaven per la Masia agafats els uns als altres de les mans, com si fessin una teringa de tot el carrer. «Estoy convencido "sentencià Mato" que por mucho que los consellers alarguen los brazos, van a caber en el campo».
Assentia Piña Homs. «Para que luego digan "afegí, Mato, amb una indignació indissimulable" que no queda ni un metro de tierra sin construir». Aleshores Mato, Piña i Cirer constituïren una comissió organitzadora de l'excursió, que estaria composta per ells tres. Per ultimar detalls s'acostaren fins a les darreres cases de s'Hort des Ca i albiraren el camp. S'embadaliren davant la seva immensitat. «'Ancha es Castilla!» "exclamà Mato. «Luego hay lobos en los páramos» "musità Piña Homs, que es feia portaveu d'un mal pressentiment. I atès que els altres dos l'interrogaven amb l'esguard, afegí: «Allí, en lontananza, se yerguen las villas de Algaida y Montuïri, pobladas por gentes ásperas que hablan vulgo. Y más allá, está Felanitx». «Ai, maredeueta! "exclamà, Cirer, amb un sospir" si aquella gent, en tirar, endevina més que en Manteca!» A continuació entrà en detalls. El Kojo rompia vidres, però s'ha de veure com els felanitxers endevinen al front! Fins ara sols han tirat tomàtigues, però qui diu que no facin una passa més en la seva escalada de la violència? Hi ha una frase de Matas, pronunciada aquella nit tràgica en què els bàrbars li deixaren el front com si fos un trempó. «'No se ha de venir a Felanitx "exclamà, en aquella ocasió, el President, mentre es desclavava una tomàtiga de ramellet clavada al nas, estil Popof" sin haber pasado antes por casa de un jíbaro!». «¿En verdad no veníis ya de visitarla?», asseguren que demanà, estranyat, Berastain, tot reparant en les mides reduïdes del crani presidencial. La cosa és de domini públic, perquè l'endemà mateix l'exbraç dret de Cañellas tornà a les catacumbes del partit i és possible que no en surti ni el dia d'avui. Però recobrem el fil de la història. Mato, Piña Homs i Cirer decidiren suspendre l'excursió. Tot albirant la planúria de Sant Jordi, d'un verd obscur, gairebé luxuriós, Piña Homs va experimentar un sentiment colpidor. Va dir: «La tierra para el que la trabaja». Li va respondre Mato: «O sea, para los constructores». Era una actualització força brillant de l'essència marxista, que mereixia ésser pronunciada davant un fòrum més ampli. En lloc de fer mamballetes, Catalineta s'espantà. «I filleta "deia, hores més tard, per a tranquil·litzar-se la consciència, a una padrina que li ensenya a brodar punt mallorquí" i tanmateix foravilers no n'hi ha gaires...».
