E l reportatge sobre el tramvia que publica avui «Diari de Balears» vol tenir un sentit de contemporaneïtat. No és un simple record fred, nostàlgic i historicista d'un temps que ja mai no tornarà. Tot just quan fa 150 anys que es va inaugurar la primera línia de ferrocarril a l'Estat espanyol i en una conjuntura en la qual hi ha sectors a la societat illenca que reivindiquen la recuperació del tren, val la pena recordar que també hi ha una demanda persistent de millora dels transports públics urbans i interurbans, que no descarten la recuperació del tramvia. El tema és actual perquè es contempla la possibilitat que aquesta casta de mitjans de transport podrien esser una alternativa per minvar la flota automobilística mallorquina.

El tramvia persisteix, modernitzat, en moltes ciutats europees. No és un sistema obsolet, sinó un mitjà més ecològic i més socialitzant comparat amb els nostres sistemes monopolítics actuals. Parlar del tramvia, avui, és sinònim de renovació, de modernització i de recerca de models alternatius que ens serveixin per millorar les infraestructures públiques, per frenar l'afluència d'automòbils contaminants, per transformar l'individualisme i, també, perquè, indubtablement, necessitam millorar la nostra qualitat de vida urbana. En qualsevol cas, amb tramvia o no, és menester redimensionar i humanitzar la ciutat.